El Senat inicia una investigació “imparcial” de l’escàndol rus

WashingtonEl Senat va iniciar ahir les audiències de la seva pròpia investigació sobre la suposada ingerència de Rússia en les últimes presidencials dels Estats Units. Mark Warner, senador demòcrata i vicepresident de la comissió d’intel·ligència de la cambra alta, va prometre arribar al fons de la qüestió de manera “imparcial”, “transparent” i “creïble”. “El vicepresident i jo entenem que si polititzem el procés els nostres esforços probablement fracassaran -va assenyalar el seu col·lega republicà i president de la comissió, Richard Burr, abans d’escoltar els primers testimonis de la investigació-. El públic es mereix saber la veritat sobre la possible participació de Rússia en les nostres eleccions”.

La investigació del Senat contrasta amb la del comitè d’intel·ligència de la Cambra de Representants, on les diferències partidistes podrien estancar la seva feina per entendre què va passar durant la campanya presidencial. El president d’aquesta comissió, el republicà Devin Nunes, va cancel·lar totes les audiències previstes per a aquesta setmana enmig de les crítiques dels legisladors demòcrates.

Els primers a testificar davant de la comissió del Senat van ser experts en ciberseguretat i en espionatge rus. Tots van assegurar que estaven d’acord amb les conclusions de la comunitat d’intel·ligència sobre la ingerència russa en les eleccions nord-americanes per perjudicar la candidata demòcrata, Hillary Clinton, i afavorir l’ara president, Donald Trump. I van advertir que la intervenció del Kremlin en el sistema polític del país encara no s’ha acabat.

“La setmana passada vam observar campanyes en les xarxes socials dirigides contra el president de la Cambra de Representants, [el republicà] Paul Ryan”, va assegurar Clinton Watts, exagent de l’FBI i expert en seguretat nacional de l’Institut de Recerca de Política Exterior. Segons aquest analista, Moscou seguirà amb aquest tipus de ciberatacs per intentar influir en altres eleccions. “L’objectiu és soscavar la confiança dels ciutadans en els governs democràtics i avançar en els interessos de Rússia”, va dir.

Els senadors de la comissió, tant demòcrates com republicans, van insistir que aquest tipus d’intervenció estrangera amenaça “el cor de la democràcia” nord-americana. I van afirmar que alguns països europeus -com Alemanya i França- pateixen el mateix problema.

Putin nega les acusacions

Watts també va explicar que havia vist proves que el govern rus es va preparar durant més d’un any abans del dia de les eleccions per influir en la campanya. Un altre expert, Roy Godson, exanalista de seguretat, va afegir que el tipus d’infraestructura que es va crear per influir en les eleccions -campanya de desinformació amb notícies falses, ciberatacs i altres eines de propaganda- va requerir “molta feina”.

Per la seva banda, el president de Rússia, Vladímir Putin, va tornar a negar les acusacions d’interferència, i va dir que eren “sense fonament i interminables”. El líder rus va advertir també que l’escalada de tensions entre els dos països és contraproduent per als interessos nord-americans i es va mostrar esperançat que les relacions millorin.

Ivanka Trump serà oficialment consellera del president dels EUA

Ivanka Trump s’ha convertit, finalment, en consellera del seu pare, el president dels Estats Units, Donald Trump. En un principi, només el seu marit, Jared Kushner, tenia aquesta consideració, però ella també assistia a reunions i actes oficials del seu pare. A més, des de la setmana passada, té un despatx a la Casa Blanca.

La filla gran i predilecta del president, de 35 anys, ha sigut el blanc de moltes crítiques. A través d’un comunicat va assegurar que a partir d’ara treballarà com a funcionària “no remunerada” i que “se sotmetrà a les mateixes regles” que altres treballadors federals.