Simon Manley: "Si el Regne Unit diu sí, serà un gran vot de confiança en el projecte europeu"

BarcelonaSi el Regne Unit decideix sortir de la UE, després del referèndum del 23 de juny, què podria passar?

No ho sabem. Hi ha l'article 50 dels tractats europeus que fixen com ha de ser la potencial sortida d'un estat membre de la UE, però aquest és un camí que té incògnites. Mai un estat membre ha intentat sortir. El govern britànic té una posició bastant clara en favor de la pertinença, excepte alguns dels seus membres, i no tenim un pla B.

La campanya dels que volen quedar-se a Europa presenta escenari de por, de catàstrofe si el Regne Unit deixa la UE…

L'opinió del govern britànic és que estem més segurs, som més pròspers i més forts dins de la UE i a l'inrevés, que la UE és més forta, més pròspera i més segura amb el Regne Unit com a soci. Les alternatives de pertinença que presenta la campanya per marxar de la UE, els casos de Noruega, Suïssa, Canadà o Albània… tenen les seves particularitats. Som un gran país, la segona economia de la UE, la potència militar més important amb França i és difícil imaginar el nostre encaix amb un estatus com el de Suïssa o Noruega. El problema amb Noruega, per exemple, és que ha de respectar les normes legislatives de la UE en tots els àmbits, però sense tenir veu en el procés de decisió. És molt difícil imaginar que un país com el Regne Unit pugui acceptar un estatus com aquest.

Es diu que l'acord de Cameron amb els socis de la UE per mantenir el Regne Unit dins va en contra de la construcció europea. L'Europa reformada és un pas enrere?

Serà una bona Europa, una Europa més oberta, més competitiva, més pròxima als seus ciutadans. Crec que l'acord és important en molts àmbits. En el nivell de governança econòmica el que diu l'acord és que l'eurozona podrà seguir desenvolupant la seva integració econòmica sense discriminar els països i les empreses dels països que estan fora. Cal una zona euro més integrada, però hem d'evitar una discriminació entre els països membres de l'Eurozona i els que no tenen l'euro ni el pensen tenir.

Quines són les raons del creixement de l'euroescepticisme al Regne Unit, especialment els últims anys?

D'entrada no és un fenomen només britànic. Molts europeus, a Holanda, Alemanya, França o Itàlia estan preocupats per l''estatus quo'. L'accés del Regne Unit a la UE es va fer enmig d'una terrible situació als anys 70 de decreixement, vagues i el suport de l'FMI a l'economia britànica. A més, els partits polítics britànics van fer compromisos de referèndum sobre els nous tractats europeus que no es van complir. Per això una part de la població diu que la UE d'ara és totalment diferent a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) a la qual vam ingressar el 74. És important que en aquesta campanya pel referèndum, per primer cop en 40 anys, els polítics –conservadors i laboristes–, els sindicats i els empresaris fan campanya en favor de la UE explicant els avantatges de la nostra pertinença, ara que la UE del 2016 és totalment diferent de la CEE.

Quedarà resolta la qüestió per molt de temps? Per una generació?

El més important és que és una decisió irrevocable, generacional. Cada generació té la seva decisió. Serà fonamental per al nostre país.

Amb els refugiats, la crisi de l'euro o el desafiament rus, no sembla el millor moment per preguntar res als ciutadans sobre Europa…

En política no hi ha mai bons moments. El que tenim és un problema: no comptem amb el suport clar de la nostra població a les polítiques europees i en un país democràtic amb gran tradició democràtica hem de preguntar al poble que hem de fer. Si guanyem aquest referèndum, en un país tan euroescèptic, tan pragmàtic com és el Regne Unit, serà un gran vot de confiança en favor del projecte europeu, un moment molt important. Sobretot en aquest context, que és tan difícil.