Suïssa confisca els diners dels refugiats
El quart país més ric del món exigeix als sol·licitants d’asil que donin els béns de valor superior a 914 euros
MunicEls sol·licitants d’asil que entren a Suïssa -el quart país amb la renda per càpita més elevada del món- estan obligats per llei a donar els seus béns personals de més de 1.000 francs (uns 914 euros) per tal de compartir els costos que genera la seva estada. El Parlament danès va aprovar just abans de Nadal que als refugiats que entrin al país se’ls confiscaran els béns quan tinguin un valor aproximat de 350 euros. Suïssa actua de forma similar des de fa més temps, tot i que la mesura s’acaba de conèixer arran d’una informació emesa per la televisió suïssa SRF dijous a la nit.
La policia, els guàrdies fronterers o els centres d’acollida poden requisar diners en efectiu, joies i objectes de valor o comptes bancaris amb estalvis. Segons diu literalment la llei, “si vostè, en arribar a un centre d’acollida, té en propietat un capital estimat superior a 1.000 francs suïssos, està obligat a donar aquest mitjà financer a canvi de rebre una factura”.
El programa 10 vor 10 de la SRF va treure en pantalla el testimoni d’un pare sirià que va vendre la casa familiar per poder finançar-se la fugida i pagar les bandes de traficants de persones. En arribar a Suïssa, l’home encara disposava d’uns 2.000 francs. “Em van permetre conservar-ne 1.000, però vaig haver de donar la resta de diners i vaig rebre una factura -va explicar l’home, identificat com a A., que es fa creus d’aquesta mesura-. Hauria necessitat els diners per a roba per als meus tres fills. Només tenim el que portàvem posat durant la fugida”.
La secretaria d’estat per a la Migració (SEM) de Berna ha confirmat el procediment. La llei preveu que els refugiats han de participar en la mesura que els sigui possible en els costos que generen a l’estat i també han de pagar a la llarga els diners que reben d’ajuda social. Així que els sol·licitants d’asil canvien d’estatus i poden treballar se’ls confisca el 10% del salari com a concepte d’impost especial. Això, fins a un màxim de 10 anys. Aquesta taxa l’han de pagar fins que hagin cobert els costos totals de 15.000 francs suïssos.
“Si algú, de forma voluntària, surt del país abans de set mesos, pot recuperar els diners extrets. Si no, els diners es fan servir per cobrir els costos que genera aquí”, va justificar Léa Wertheimer, portaveu de la SEM. L’any passat, les autoritats suïsses van requisar béns a 112 persones per un import total de 210.000 francs (uns 190.000 euros), segons el programa.
“Aquesta pràctica és indecent. És com si fos un cau de bandits institucional”, va criticar Stefan Frey, d’una organització suïssa d’ajut al refugiat, mentre exigia canvis en la norma, com ara limitar-se a registrar els béns dels nouvinguts i requisar-ne una part només en cas de necessitat.
272 dels 160.000 promesos
Europa, el continent més ric del món, està donant una imatge miserable. Així ho entén el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en constatar que dels 160.000 refugiats que els estats membres havien acordat distribuir-se al setembre, només se n’han repartit 272. No només incompleixen els compromisos sinó que cadascú tira pel dret. Juncker constatava ahir que la reputació de la UE al món ha quedat malmesa per la gestió de la crisi: “Sento vergonya quan parlo amb els dirigents de Jordània o el Líban, que han acollit més de dos milions de refugiats”.
