Suïssa estrena el túnel ferroviari més llarg i més profund del món

MunicNo és només el túnel de ferrocarril més llarg del món i el que va a més profunditat. També és una obra amb gran poder simbòlic per a la política europea.

No per res a la inauguració del túnel de Sant Gotard, al massís alpí de Suïssa, ha acudit la cancellera alemanya, Angela Merkel, el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi, entre altres líders europeus. Tots tres han compartit seients amb el president suís, Johann Schneider-Ammann durant el primer trajecte de 57 quilòmetres que s'ha cobert en aproximadament mitja hora.

“Que al túnel se'l consideri la construcció del segle és proporcionat. Un túnel sempre és un símbol. En temps en què alguns volen construir murs, Suïssa dóna un senyal fantàstic amb l’obra de Sant Gotard”, es va afanyar a valorar Renzi. Itàlia serà un dels països més beneficiats per la connexió nord-sud a través dels Alps. Però no l’únic.

"El Sant Gotard és com un cor, ara falta encara l’Aorta", ha afirmat Merkel, mentre felicitava Suïssa per connectar Europa: “Hem tingut moltíssims debats a l’espai Schengen, també en relació als refugiats, sobre com volem mantenir la nostra llibertat de moviment dins d’Europa. Sant Gotard és naturalment un meravellós exemple que un ara des d’Itàlia, passant per Suïssa, pot viatjar per les vies de Renània fins a Holanda. Això posarà en contacte moltes persones, moltes cultures i reforçarà les connexions, cosa que trobo fantàstica”.

“Aquest túnel és una gran aventura europea. Suïssa no forma part de la Unió Europea, però està en la situació de connectar el nord i el sud. Han aconseguit una infraestructura que afavorirà l’economia d’Europa”, ha apuntat al seu torn Hollande. “Ajuntem pobles i economies. El projecte demostra que a Suïssa i a Europa aquesta mena de prestacions memorables són possibles. El segle XXI pot ser europeu”, ha reblat el president federal suís, Johann Schneider-Ammann.

De Rotterdam a Gènova

El nou túnel de Sant Gotard és la part central de l’important eix de transport entre Rotterdam i Gènova i la clau per accelerar el canvi del transport de mercaderies des de les autopistes a les vies de ferrocarril. Suïssa, la majoria dels ciutadans de la qual fins ara no volen ser membres de la UE, ha invertit 11.000 milions d’euros en un túnel en què els països veïns en trauran com a mínim el mateix profit que ella mateixa.

Les obres, que han durat 17 anys, han resultat aproximadament un terç més cares del que inicialment es va calcular, cosa altrament quasi normal si es té en compte que els trens poden arribar a circular fins a 2.300 metres sota el nivell de la superfície. Contràriament al que es va pronosticar el 2007, fins i tot la construcció del túnel s’ha pogut avançar un any. “Hem de felicitar Suïssa, perquè han acabat les obres de forma molt puntual i han mantingut els costos dintre d’uns paràmetres marc. A això hem d’aspirar també a Alemanya”, ha dit Merkel.

Xifres espectaculars

Les xifres del túnel, que es va idear el 1947 gràcies a l’enginyer suís Carl Eduard Grüner, són, amb tot, colpidores: 57 kilòmetres de llargada i 290 kilòmetres de via. Fins a 2.300 metres de profunditat. Un 28 milions de metres cúbics de roca. 2.400 treballadors per a dur a terme sense pausa les obres. I un projecte que contemplarà el pas de 260 trens de mercaderies i 65 de passatgers cada dia.

Al voltant de 70 milions de persones viuen en l’eix Rotterdam-Duisburg-Basilea-Gènova, les regions amb més densitat de població d’Europa per on creuen 1400 quilòmetres de via –el traçat més important de trens de mercaderies. Entre 700 i 1.000 milions de càrrega roden per aquestes vies, més de la meitat de la càrrega total nord-sud de la UE.

Els primers mil passatgers que ja han estrenat el túnel en doble direcció, nord-sud i sud-nord, són ciutadans de Suïssa, que van guanyar el viatge per sorteig. Per a un servei regular de trens de passatgers, però, caldrà esperar uns mesos. Abans caldrà fer 3.000 altres viatges de prova.