Suspesa l’exempció militar per als jueus ultraortodoxos a Israel

JerusalemEl Tribunal Suprem d’Israel va anul·lar ahir l’acord governamental que permetia exempcions massives del servei militar obligatori per als jueus ultraortodoxos. La justícia considera que és un tracte discriminatori i inconstitucional. La decisió torna a posar damunt la taula una qüestió que fa temps que pertorba la societat israeliana. El debat sobre les exempcions del servei militar per a jueus ortodoxos -que participen en l’estudi de la Torà a temps complet- apunta directament al cor de la lluita pel futur caràcter d’Israel.

En un país en què la majoria d’homes i dones jueus són reclutats als 18 anys, i on l’exèrcit és una institució santificada que es veu com un igualador social i com les tropes que protegeixen les fronteres de les amenaces, els intents anteriors per reduir les exempcions i crear una distribució més equitativa de la càrrega nacional que suposa l’exèrcit només semblen haver aprofundit les divisions socials. “Aquesta controvèrsia reflecteix la mateixa història de l’Estat d’Israel”, ha escrit la presidenta del Tribunal Suprem, Miriam Naor, en una sentència de 148 pàgines en què assenyala que el tribunal ja s’havia expressat nombroses vegades abans sobre aquest tema.

El Suprem ha donat un any al govern perquè proposi una legislació alternativa que satisfaci el principi bàsic d’igualtat. Aquesta decisió respon a una petició feta per diversos grups de pressió no governamentals i el partit Yesh Atid, liderat per Yair Lapid, que defensa la causa de la igualtat dins el servei militar des de fa anys, primer des del govern i ara a l’oposició.

Problemes per a Netanyahu

La polèmica representa un nou desafiament per al govern del primer ministre, Benjamin Netanyahu, ja ofegat per les investigacions de corrupció i que depèn del suport dels seus socis de la coalició, ultraortodoxos. Aquests últims ja han denunciat la decisió del Tribunal Suprem i han promès que la combatran, però com que el termini per redreçar la llei és d’un any, l’estabilitat de la coalició de govern no està en perill imminent.

“Els fills de la Torà que han decidit dedicar la vida a l’estudi ho continuaran fent aquí a la terra d’Israel, la terra santa”, ha dit Aryeh Deri, ministre d’Interior i líder del partit ultraortodox Shas, després de saber-se la sentència. “Cap força del món els aturarà”, ha afegit, i ha assegurat, respecte al tribunal: “Està totalment desconnectat de la nostra herència i tradició i del nostre poble”.

Lapid, líder del Yesh Atid -que en hebreu vol dir Hi Ha Futur-, ha dit sobre la sentència: “Avui comencem a virar cap a la raó i els valors. És per això que fem política”. També ha criticat Netanyahu, assegurant que no podia continuar sense prendre partit en la qüestió. “El tribunal ha decidit que no tinguem més ciutadans de primera i de segona classe a Israel”, ha sentenciat.

Les primeres polítiques d’exempció del servei militar es remunten al 1949, quan el primer ministre fundador d’Israel, David Ben-Gurion, va concedir el privilegi de no fer el servei militar a 400 estudiants religiosos. El seu objectiu era restablir la tradició de l’erudició ieixivà, que havia quedat gairebé destruïda arran de l’Holocaust. Des de llavors les exempcions s’han anat repetint, i desenes de milers de persones se n’han beneficiat. Els que hi donen suport argumenten que Israel necessita en la mateixa mesura preservar el món espiritual que protegir-se físicament. Els crítics consideren que la creixent minoria ultraortodoxa, coneguda en hebreu com a haredim, no ha contribuït prou a l’economia i a la seguretat del país, cosa que ha fet que la resta de la població hagi hagut d’assumir una càrrega injusta.

El sector ultraortodox d’Israel representa al voltant del 10% d’una població de més de 8,5 milions de persones, però està augmentant amb rapidesa perquè en formen part famílies molt nombroses.