Tillerson va a Mèxic per rebaixar la tensió

WashingtonLes relacions entre els Estats Units i Mèxic estan molt deteriorades des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Durant el seu primer mes de govern, el president nord-americà ha mantingut els atacs de la campanya electoral contra el veí del sud pel que fa a comerç i immigració. Tot i així, conscient de la importància dels múltiples lligams entre els dos països, ha enviat els secretaris d’Estat, Rex Tillerson, i de Seguretat Nacional, John Kelly, per millorar les relacions amb el president mexicà, Enrique Peña Nieto.

Tillerson i Kelly van arribar ahir a la capital mexicana per parlar amb el president i els seus homòlegs mexicans sobre les relacions comercials, la seguretat a la frontera i la lluita contra el terrorisme. La visita, que s’allarga fins avui, es produeix enmig de les tensions que han provocat a Mèxic les ordres executives de Trump per iniciar la construcció d’un nou mur a la frontera i augmentar les deportacions d’immigrants indocumentats.

Protestes contra Trump

Peña Nieto va cancel·lar a finals del mes passat el seu viatge als Estats Units després que el mandatari nord-americà insistís que Mèxic pagaria el mur fronterer. Molts mexicans han començat a boicotejar productes nord-americans per protestar per les noves polítiques de Trump. I desenes de milers de persones es van manifestar fa deu dies pels carrers de Ciutat de Mèxic i d’altres ciutats del país per exigir respecte al seu veí del nord.

Mèxic, un aliat històric dels Estats Units, s’ha convertit en un maldecap de la diplomàcia nord-americana. Tillerson, juntament amb Kelly, espera mantenir els llaços de cooperació amb el govern mexicà. Però aquest objectiu no serà fàcil davant el gir dur en polítiques d’immigració i proteccionista en comerç de Trump: el president nord-americà vol renegociar el Tractat Comercial d’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès) i ha amenaçat de posar un aranzel del 35% als cotxes fabricats a Mèxic.

A més, les directives migratòries anunciades dimarts passat pel departament que lidera Kelly -que obren la porta a deportacions massives dels més d’11 milions de sensepapers que viuen al país, la majoria mexicans- han afegit més llenya al foc en la delicada situació entre els dos països. El ministre d’Afers Exteriors mexicà, Luis Videgaray, va advertir poc abans de l’arribada dels membres del govern de Trump que el seu país no acceptarà una imposició “unilateral” d’aquestes noves normatives. “No ho acceptarem perquè no tenim cap raó per fer-ho. I a Mèxic no li interessa”, va dir.

Aquestes directives seran un dels punts calents que pensen discutir avui Tillerson i Kelly amb Peña Nieto. El govern nord-americà necessita la cooperació de Mèxic per deportar indocumentats al seu país. I, a més, hi vol enviar immigrants d’altres països de l’Amèrica Central que arriben als EUA a través de la frontera que comparteixen.

Relacions “fenomenals”

La Casa Blanca, però, no veu tensions amb el seu veí del sud. El seu portaveu, Sean Spicer, va negar que les relacions entre Mèxic i els Estats Units passin per un mal moment i va assegurar que, de fet, ara són “fenomenals”. “Crec que hi ha un diàleg sòlid entre les dues nacions”, va subratllar Spicer. Segons ell, la prova d’aquesta bona relació és que el president Trump hi enviï dos representants importants del seu govern. “Suposa un inici encoratjador amb el veí del sud”, va afegir.

La visita de Tillerson i Kelly dona continuïtat al diàleg que van mantenir Trump i Peña Nieto per telèfon el 27 de gener. Tot i que els dos governs van afirmar que la trucada havia sigut amigable i constructiva, alguns mitjans dels dos països van assegurar que el president nord-americà havia amenaçat d’enviar tropes a Mèxic. El govern de Peña Nieto, però, ho va negar.

Alguns legisladors i exdiplomàtics nord-americans s’han mostrat preocupats pel clima de tensió que hi ha entre el seu país i Mèxic. “Es pot fer molt per millorar les relacions” entre els dos països, van escriure els sis últims ambaixadors nord-americans a Mèxic en una carta publicada fa uns dies al diari The Washington Post. “Els dos països poden guanyar seguretat i prosperitat. Revifar l’hostilitat i la distància que va caracteritzar la nostra relació als anys 70 i 80 és perillós i va contra els nostres interessos”.

Els exdiplomàtics van alertar que el mur fronterer que vol construir Trump “promou sentiments anti-americans” i limita la cooperació entre els dos països. Van afirmar que no és bo per a la relació dels dos països exigir a Mèxic que pagui la infraestructura. D’altra banda, tres senadors demòcrates s’han entrevistat amb legisladors mexicans a principis d’aquesta setmana i han assegurat que la relació entre els dos països es mantindrà malgrat els atacs de Trump.

Tillerson, expresident d’Exxon, i Kelly, un exgeneral, buscaran dissipar els recels mexicans al nou govern de Trump, de la mateixa manera que ho van fer la setmana passada el vicepresident Mike Pence i el secretari de Defensa, John Mattis, a la Conferència de Seguretat de Munic. Kelly, que va viatjar primer a Guatemala abans d’anar a Mèxic, va assegurar ahir que no hi haurà deportacions massives i que s’enviarà els indocumentats al seu país d’origen.

Dos veïns amb forts lligams

Relació comercial

Un 80% de les exportacions mexicanes van als EUA, mentre que Mèxic és el segon mercat de destí dels Estats Units (el primer és el Canadà). Els dos països intercanvien béns i serveis per un valor de més de 550.000 milions de dòlars.

Seguretat a la frontera

Els dos països comparteixen una frontera de 3.200 quilòmetres i cooperen en la seguretat d’aquesta zona. Lluiten contra el narcotràfic -el 2014 es van decomissar 76 tones de drogues-. Unes 170.000 persones van creuar la frontera il·legalment el 2015, segons el departament de seguretat (un 90% menys que fa deu anys).

Turisme

Mèxic és la principal destinació turística dels nord-americans. Uns 20 milions visiten cada any el veí del sud, mentre que uns 14 milions de mexicans visiten els EUA.

Remeses de mexicans

Els mexicans que viuen als Estats Units o nord-americans amb família a Mèxic hi envien uns 20.000 milions de dòlars a l’any.