Internacional 20/11/2015

Tres mesos sota l’estat d’emergència

Els agents de policia podran anar armats fora de servei

Gerard De Josep
3 min
Tres mesos sota l’estat d’emergència  Nou detinguts més a Brussel·les

BarcelonaL’estat d’emergència a França s’allargarà tres mesos més. Ho va aprovar ahir l’Assemblea Nacional francesa de manera gairebé unànime. Dels 577 membres que formen la cambra, només sis van votar-hi en contra i un es va abstenir. El projecte de llei, que a més reforça el règim d’excepció, va ser rebutjat per tres diputats ecologistes i tres socialdemòcrates, el partit de govern, al qual també pertanyia l’abstenció. Les dues esmenes presentades, una dels Verds que pretenia escurçar el temps d’aplicació de la llei a només dos mesos i una altra del polític de centredreta Éric Ciotti que pretenia ampliar-lo fins als sis mesos, van ser totes dues rebutjades.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El decret vigent

A partir del 26 de novembre, quan expiri el decret subscrit dissabte passat a les dotze de la nit just després dels atemptats a París, entrarà en vigor la nova llei i l’estat d’emergència s’allargarà tal com s’ha estat aplicant fins ara.

Només durant aquests dies, sota aquest règim, les forces de l’ordre han dut a terme més de 400 escorcolls administratius sense ordre judicial, han requisat 87 armes i han dictat 118 arrestos domiciliaris.

La mesura d’excepció, segons la legislació vigent, del 1955, permet a la policia portar arma reglamentària fora de servei; prohibir l’accés a determinades regions; dictar arrestos domiciliaris; escorcollar domicilis de dia o de nit sense ordre judicial; ordenar el tancament provisional de determinats punts de reunió; ordenar el lliurament d’armes als seus propietaris; restringir la circulació de persones o de vehicles, i prendre mesures de control de la premsa.

Com afectarà els ciutadans?

Una de les primeres conseqüències que tindrà l’allargament de l’estat d’emergència per als ciutadans va arribar ahir mateix, quan la policia de París va anunciar la prohibició de manifestacions a la via pública a la regió d’Île-de-France, com a mínim, fins aquest diumenge. Les trobades al lloc dels atemptats es permeten només “amb fins commemoratius”.

En aquesta línia, el govern ja havia anunciat dimecres la prohibició de les mobilitzacions paral·leles previstes durant la cimera del canvi climàtic que se celebrarà a la capital francesa a partir de finals de mes. El motiu, justificat al decret, és la seguretat. “És una decisió difícil que decebrà sens dubte alguns dels que pensaven participar-hi, però, en el context actual, l’exigència de la seguretat s’imposa”, va dir llavors el ministre francès d’Exteriors, Laurent Fabius.

A Lió, la Festa de les Llums, un esdeveniment festiu que havia d’aplegar fins a quatre milions de persones durant quatre dies, ha quedat reduïda a una sola jornada el 8 de desembre que servirà d’homenatge a les víctimes. Els espectacles en recintes amb capacitat de més de 1.000 persones no estan prohibits d’entrada, però l’organitzador està obligat a proporcionar un “dispositiu de seguretat reforçada”.

És en aquests punts on els ciutadans percebran més l’impacte del decret en la seva vida diària.

Nou detinguts més a Brussel·les

Nou persones van ser detingudes ahir a Brussel·les en el marc de la investigació sobre els atemptats de París, va informar la fiscalia federal belga. L’operació va centrar-se sobretot en l’entorn de Bilal Hadfi, un dels terroristes que es van fer explotar davant l’Estadi de França. Set dels nou detinguts apareixien en un dossier sobre Hadfi elaborat a principis d’aquest any. Aquestes detencions es van dur a terme al barri de Molenbeek, considerat el centre neuràlgic del jihadisme europeu. Les altres dues persones arrestades són sospitoses d’estar vinculades als atemptats o, com a mínim, de tenir-ne informació.

stats