Internacional 22/02/2017

El Tribunal Suprem de Rússia allibera un activista opositor

Ildar Dadin complia una pena de dos anys i mig de presó per haver participat en piquets no autoritzats

Natàlia Boronat
3 min
L'activista opositor Ildar Dadinen una imatge de l'abril de 2014.

MoscouEl Tribunal Suprem de Rússia ha anul·lat aquest dimecres la condemna de dos anys i mig de presó per a Ildar Dadin, la primera i única persona sentenciada en virtut de l’article 212.2 del Codi Penal rus, que castiga amb penes de presó el fet d’haver comès més de dues faltes administratives durant mítings i manifestacions en un període de 180 dies.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Quan la notificació del Tribunal Suprem arribi a la presó de la regió de l’Altai on l’activista compleix condemna, s’acabarà el malson de Dadin i dels seus familiars després de més d’un any d’un empresonament que ara la màxima instància judicial russa reconeix que era il·legal i durant el qual s’ha tornat a fer visible el problema de les tortures a les presons.

L’article 212.2 és una de les polèmiques normatives adoptades el 2014 després del retorn de Vladímir Putin al Kremlin el 2012. Els activistes defensors dels drets humans consideren que aquestes mesures són un instrument per reprimir la dissidència i la societat civil, i encara que no s’apliquin gaire representen una amenaça per als que volen expressar públicament opinions contràries a l’oficialisme.

Un delicte inexistent

Entre les moltes crítiques que hi ha hagut de l’article 212.2 destaca l’apel·lació que la defensa de Dadin va fer al Tribunal Constitucional -després de la condemna de l’activista-, en què assegura que aquesta normativa del Codi Penal viola moltes disposicions de la Constitució, entre les quals el dret a reunions pacífiques, a la llibertat d’expressió i el dret a no ser jutjat més d’una vegada per una mateixa acció.

La decisió d’ara del Suprem d’alliberar l’activista i de donar-li dret a ser rehabilitat ha estat motivada per un dictamen recent del Tribunal Constitucional, que va determinar que la normativa 212.2 només es pot aplicar quan les faltes administratives representin un "perill per als ciutadans o per a l’ordre públic" i va ordenar la revisió del cas Dadin. La Fiscalia també va demanar que s’anul·lés la sentència contra Dadin per manca de delicte, la mateixa al·legació que havia fet la defensa durant tot el cas però que no va ser escoltada.

Entre els defensors dels drets humans que han denunciat la persecució contra Dadin ara hi ha l’opinió que el Tribunal Suprem no ha actuat de forma independent i l’ordre de l’alliberament ve del Kremlin. Liudmila Aleksèieva, la veterana activista del Grup Moscou Hèlsinki, està convençuda que "normalment la Fiscalia es posa del costat de la defensa quan això està decidit des de dalt. Ningú dubta que el procés contra Dadin té un component polític i per això la decisió d’anul·lar la condemna està relacionada amb el fet que Rússia vol reconciliar-se amb Occident”. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, només ha dit que "cal respectar la decisió de qualsevol tribunal, i encara més del Suprem".

Tortures i abusos a la presó

El 2013 Dadin va ser detingut durant un piquet en suport a les minories sexuals i durant el 2014 va ser arrestat 4 vegades i multat per participar en accions no autoritzades: un piquet format per ell sol amb un cartell en defensa dels detinguts en una manifestació contra Vladímir Putin el maig del 2012, dues petites manifestacions contra el govern rus i una acció en què ell i 7 activistes més van tallar un carrer del centre de Moscou amb la pancarta "Ahir Kíev, demà Moscou" i cridant consignes a favor de la revolta Euromaidan d’Ucraïna. La Fiscalia va iniciar la persecució judicial contra Dadin després que participés, el gener del 2015, en un piquet no autoritzat en defensa de l’opositor Aleksei Navalni.

El desembre del 2015 va ser condemnat a 3 anys de presó però al cap d’uns mesos el tribunal de Moscou li va rebaixar mig any la condemna. El novembre del 2016 el cas Dadin va tenir molta ressonància després que la seva dona, Anastasia Zótova, denunciés que el seu marit era víctima de tortures i d’abusos a la presó de Karèlia on complia la condemna i que l’amenaçaven de violar-lo i assassinar-lo. Més endavant la família va perdre el contacte amb el pres durant unes setmanes i després van saber que l’havien traslladat a una altra presó.

Dadin va rebre moltes mostres de suport, inclosa la del Parlament Europeu, que el novembre del 2016 va aprovar una resolució en què es demanava l’alliberament immediat de l’activista i una investigació independent de les denúncies de tortures. Aquest dimecres la Fiscalia general ja ha anunciat que reobrirà el cas per investigar les denúncies de tortura de Dadin al penitenciari de Karèlia.

El Comitè de drets humans adjunt a la presidència de Rússia, que va enviar dos membres a visitar-lo a Karèlia per documentar les tortures, ha celebrat l’alliberament i ha fet una crida a la cambra baixa del parlament rus perquè elimini l’article 212.2 del Codi Penal.

stats