Trump: “Acceptaré el resultat electoral, si guanyo”

WashingtonDonald Trump va trencar les regles del joc democràtic quan es va negar a dir si acceptarà els resultats presidencials en l’últim cara a cara amb Hillary Clinton. El candidat republicà a la Casa Blanca, que ja fa dies que assegura que els comicis estan “manipulats” i alimenta sospites infundades de frau electoral, va amenaçar aquest cop una de les tradicions més importants de la democràcia dels Estats Units: un traspàs de poders pacífic.

“Ho diré quan arribi el moment. Us mantinc en suspens”, va respondre a la pregunta de si reconeixerà el resultat de les eleccions del pròxim 8 de novembre. La frase -que va marcar el debat i passarà als annals de la història dels debats presidencials del país- va crear una gran estupefacció i crítiques de mitjans i polítics. Tot i així, Trump, lluny de retractar-se, es va mofar ahir, l’endemà del debat, d’aquestes reprovacions en un míting electoral a Delaware, Ohio. “Prometo als meus votants i al poble dels Estats Units que acceptaré els resultats d’aquestes grans i històriques eleccions presidencials... si guanyo”, va dir subratllant la part final amb un somriure burleta que va generar una ovació dels seus seguidors.

El magnat novaiorquès va repetir un cop més que les presidencials estan “manipulades” a favor de Clinton i es va reservar “el dret a impugnar” un resultat “qüestionable”, si bé es va declarar disposat a reconèixer “un resultat electoral clar”.

Els dubtes de Donald Trump sobre el procés electoral nord-americà no són “cap broma”, segons Rick Hasen, professor de dret electoral de la Universitat de Califòrnia. “La nostra democràcia és una cosa fràgil que depèn de l’acceptació de les regles del joc”, adverteix.

Respecte per l’estat de dret

“Des del principi, ha quedat clar que Trump no tenia cap respecte per l’estat de dret ni pel fet que el president dels EUA operi en un sistema de poder compartit” -escriu Elaine Kamarck, analista del laboratori d’idees Brookings-. “No és estrany que Hillary Clinton l’anomenés [en l’últim debat presidencial] la persona més perillosa que s’ha presentat per ser president en la història dels Estats Units”.

Tanmateix, si Clinton guanya el vot popular i la majoria del col·legi electoral (l’òrgan que escull el president), serà la nova inquilina de la Casa Blanca sense cap dubte. I ho serà tant si Trump es nega a concedir el triomf a la demòcrata com si accepta el resultat, perquè així ho preveu la Constitució nord-americana, explica Rachel Stockman, editora del portal de notícies sobre el dret LawNewz.com. El candidat republicà “pot enviar els seus partidaris als carrers o presentar accions legals, però qualsevol tribunal complirà amb la Constitució i decidirà a favor de Clinton”, afegeix.

Trump necessitava una victòria imperiosa en l’últim debat celebrat dimecres passat a Las Vegas per frenar la seva rival, que té un avantatge mitjà de set punts a les enquestes i és líder en tots els estats clau que decidiran les eleccions. Negar-se a dir si reconeixerà els resultats electorals, però, no l’ajudarà a millorar les seves opcions de guanyar la Casa Blanca.

“Quina dona més repugnant”

El tercer enfrontament entre Clinton i Trump va ser menys lleig que l’anterior debat presidencial -potser perquè era difícil repetir la virulència d’un dels pitjors cara a cara de la història política del país-. De fet, al principi, malgrat no donar-se la mà, els dos candidats van tenir una discussió civilitzada i van subratllar les seves diferències en temes com la immigració, l’avortament, la segona esmena -que protegeix el dret a portar armes- i l’economia. Però, a mesura que avançava la nit, l’intercanvi d’idees va anar pujant de to, fins que es van acabar intercanviant atacs molt durs.

Clinton va insinuar que el magnat novaiorquès és el “titella” del president de Rússia, Vladímir Putin. Mentre que Trump, cap al final, va insultar la seva contrincant: “Quina dona més repugnant”.

Durant la primera mitja hora de debat semblava que Trump i Clinton s’encaminaven cap a un empat. Però el candidat republicà va ser el seu propi enemic en els minuts finals. La seva ficada de pota en no dir si reconeixerà una victòria de Clinton va eclipsar un debat que havia començat bé i posant a la defensiva l’ex secretària d’Estat dels EUA.