Les Filipines s’encomanen al populisme
El previsible nou president del país arriba al poder amb la promesa de “matar” tots els delinqüents
Bangkok¿Escandalitzats amb les poca-soltades de Donald Trump? Espereu a conèixer Rodrigo Duterte, el nou president de les Filipines si els resultats preliminars es confirmen i es proclama guanyador de les eleccions que es van celebrar dilluns al país asiàtic. Ho tindria fet segons un recompte no oficial que, amb el 63% escrutat, li concedia el 39% dels vots, gairebé el doble que els dels seus dos rivals, la senadora Grace Poe i el candidat de l’actual govern, Mar Roxas. “No seré allà fins que hi sigui. Si el meu destí és ser-hi, ho acceptaré”, va dir prudent Duterte durant el recompte.
Alcalde durant 22 anys de Davao, al sud del país, i sense lligams amb les elits de Manila, Duterte va arribar a les eleccions encapçalant totes les enquestes, amb la promesa d’acció i amb poques manies a l’hora de solucionar problemes. Per exemple, el de la criminalitat, que, segons va dir en campanya, vol resoldre en només sis mesos omplint, si cal, la badia de Manila amb els cadàvers de 100.000 delinqüents.
A favor seu hi ha jugat la credibilitat guanyada a Davao, ciutat de l’illa de Mindanao, una de les més pobres del país, que durant el seu mandat hauria passat de ser la més perillosa del país a ser una de les més segures i pròsperes. L’èxit li ha valgut els sobrenoms de Harry el Brut (per la pel·lícula de Clint Eastwood) o el Castigador, però organitzacions de defensa dels drets humans l’acusen d’haver donat suport tàcit a grups de sicaris que haurien assassinat un miler de suposats delinqüents.
Discurs masclista i groller
No li ha restat suport el seu discurs groller i masclista ni les seves amenaces de suprimir el Congrés si obstaculitza la seva acció política. Tampoc haver fet broma, durant un míting, sobre la violació d’una missionera australiana l’any 1989. L’escàndol el va obligar a disculpar-se. Abans només ho havia fet després de qualificar el Papa de “fill de puta” per haver agreujat el caos circulatori de Manila durant la visita que el pontífex va fer l’any passat a aquest país, on la majoria dels 100 milions d’habitants són profundament catòlics.
Les sortides de to han deixat entreveure poca cosa de les idees en política internacional o economia de Duterte. El seu estil de vida auster li concedeix una imatge neta de corrupció i se’l considera pròxim a les preocupacions dels més pobres, un perfil que reforça amb un discurs antielits. La majoria d’analistes creuen, en tot cas, que si s’investeix Duterte, mantindrà les polítiques del president sortint, Benigno Aquino, que es retira després d’esgotar el mandat únic de sis anys durant el qual a les Filipines hi ha hagut un creixement d’un 6% de mitjana, un dels més elevats de la regió, i s’ha reduït la corrupció. Però això no ha contribuït a reduir les desigualtats entre rics i pobres ni a millorar l’estat pèssim de moltes infraestructures. L’auge de Duterte seria així “part de la creixent insatisfacció a l’Àsia amb les elits establertes que han controlat els governs durant dècades”, escrivia l’analista Bob Herrera-Lim.
El nou president també s’haurà d’enfrontar amb una agenda internacional complexa i carregada de tensió per la disputa territorial al mar de la Xina Meridional, on Manila ha desafiat i irritat Pequín duent el contenciós al tribunal de l’Haia.
A més, haurà de reprendre el procés de pau amb el Front Islàmic d’Alliberament Moro, encallat després que el Congrés rebutgés la llei pactada per la guerrilla i Aquino que preveia millorar l’autonomia de la zona de majoria musulmana de Mindanao. Aquesta illa, d’on procedeix Duterte, pateix a més la insurgència de la guerrilla comunista i la de diversos grups jihadistes, com Abu Sayyaf, que han promès aliança amb l’Estat Islàmic.
