Els Estats Units ataquen per primer cop el règim sirià

BarcelonaEls Estats Units han ordenat aquesta matinada el primer atac contra posicions del règim de Baixar al-Assad, en resposta a l'atac químic de dimarts en què van morir gairebé un centenar de civils. En el bombardeig s'han llançat 59 míssils Tomahawk, que han costat la vida a almenys cinc persones, segons fonts sirianes.

A Síria, el règim ha reaccionat amb un comunicat en què considera l'atac contra una de les seves bases aèries com un acte "irresponsable" i "imprudent" que revela "ceguera política i militar". El text diu que els EUA s'han deixat emportar per una campanya de propaganda falsa. Segons l'agència oficialista siriana SANA, set militars i al menys nou civils, entre ells cinc nens, haurien mort pels míssils nord-americans.

L'OTAN ha responsabilitzat el règim sirià del bombardeig nord-americà contra Síria, ja que ho ha justificat com una reacció a l'atac químic del passat dimarts, i ha recordat que l'organització ha condemnat reiteradament el govern d'al-Assad per l'ús continuat d'armes químiques com una clara violació de les normes i els acords internacionals. El Secretari General de l'organisme militar, Jens Stoltenberg, ha subratllat que "l'OTAN dona suport a tots els esforços internacionals que busquen aconseguir una solució pacífica i política al conflicte".

L'ordre suposa un canvi de 180º en relació amb el posicionament nord-americà en la guerra de Síria, ja que fins ara Trump havia rebutjat un atac directe contra el règim, a qui dona suport incondicional Rússia, i tampoc no veia com una prioritat l'enderrocament d'Al-Assad. Però el bombardeig amb armes químiques a Idlib i les imatges de criatures mortes o ferides greument van "canviar moltes coses" i l'administració nord-americana ja va advertir que el president sirià havia "traspassat moltes línies vermelles".

L'atac d'aquesta matinada s'ha produït contra la base aèria de Shayrat, a la província de Homs, des d'on suposadament es van enlairar els avions que van perpetrar el bombardeig químic. Fonts militars sirianes han confirmat la mort de cinc oficials i de diversos ferits, però han assegurat que preveient la intervenció havien retirat avions i aparells militars.

Sense permís del Congrés

En una compareixença davant els mitjans des de la seva residència oficial de Florida i després d'ordenar l'atac, Trump demanava a "totes les nacions civilitzades que s'unissin" als EUA per "acabar amb la massacre i el bany de sang a Síria i també per acabar amb el terrorisme de tota mena". Trump ha ordenat l'atac sense previ avís al Congrés.

Per la seva banda, el secretari d'Estat dels EUA, Rex Tillerson, ha aclarit que les forces russes van ser notificades amb antelació de l'atac, tot i que no hi va haver contacte directe amb el Kremlin. Tillerson també ha assegurat que es van prendre totes les mesures per evitar baixes civils.

Al Congrés nord-americà, tant demòcrates com republicans han acollit de manera positiva l'ordre de Trump, encara que amb cautela, i molts han coincidit també a sol·licitar al mandatari que consulti amb el legislatiu els passos següents que farà en el conflicte sirià.

El líder de la minoria demòcrata del Senat, Chuck Schumer, i la seva homòloga a la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, han ofert el seu suport de manera moderada. Pelosi ha advertit que "la crisi a Síria no es resoldrà per una nit d'atacs aeris", però ha considerat que el bombardeig ordenat pel president és "una resposta proporcional a l'ús d'armes químiques per part del règim" sirià.

Però Pelosi ha advertit que si aquest no ha estat un atac puntual i el president té la intenció d'augmentar la participació dels militars nord-americans a Síria, ha de sol·licitar al Congrés una autorització per a l'ús de la força militar que estigui "dissenyada per fer front a l'amenaça i impedir una altra guerra oberta al Pròxim Orient", ha afegit la congressista.

És el que va fer l'expresident Barack Obama l'any 2011 contra la xarxa terrorista Al-Qaida per basar els seus atacs contra l'Estat Islàmic, però va sol·licitar en diverses ocasions una nova autorització específica per adaptar-se millor a les necessitats del moment i posar de manifest el suport del Congrés, encara que mai li va ser concedida.

Davant la falta d'aquesta autorització sobre Síria, diversos republicans, entre ells, el senador Rand Paul, han qüestionat la legalitat de la decisió presa pel multimilionari.