Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Trump acusa els serveis secrets de maquinar contra ell

El president nega que el seu entorn mantingués contactes amb el Kremlin durant la campanya

Donald Trump va retornar ahir als seus atacs als mitjans i als serveis secrets dels Estats Units per desviar l’atenció de la crisi que viu el seu govern. La dimissió del seu principal assessor de seguretat nacional, Michael Flynn, i les noves revelacions sobre contactes de membres del seu equip amb el Kremlin durant la campanya electoral han deteriorat la seva credibilitat. Però per a Trump tot és una campanya “criminal” de la comunitat d’intel·ligència, que busca perjudicar-lo a través de filtracions.

Els dos casos han revifat una vegada més les sospites sobre la interferència de Rússia en les eleccions presidencials per ajudar el llavors candidat republicà i ara president nord-americà. “L’escàndol real aquí és que la informació classificada la serveix de manera il·legal la intel·ligència com si fos un caramel. Molt antiamericà!”, va tuitejar Trump.

Hores més tard, en la conferència de premsa a la Casa Blanca amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va negar una connexió russa i va culpar els “falsos” mitjans i les filtracions “il·legals” de la renúncia de Flynn. L’exgeneral, segons va dir, ha sigut tractat “molt, molt injustament pels mitjans”. Els “mitjans falsos”, va detallar.

El diari The Washington Post va revelar fa una setmana, citant fonts del departament de Justícia, que Flynn va mentir sobre les seves converses amb l’ambaixador rus als EUA, Serguei Kislyak. Els dos homes haurien parlat sobre les sancions que va imposar el llavors president Barack Obama a Moscou per la seva suposada ingerència en les eleccions presidencials. Davant aquesta notícia, Trump, que feia setmanes que sabia que Flynn havia mentit, li va demanar la dimissió perquè havia perdut la confiança en ell.

Un acte criminal

El president també va afirmar que les informacions que vinculen membres de la seva campanya amb l’espionatge rus són una conspiració per “encobrir” la derrota “terrible” de la seva rival, la demòcrata Hillary Clinton, a les eleccions del 8 de novembre passat. “És un acte criminal”, va dir.

Les agències d’intel·ligència van concloure a finals de l’any passat que Rússia havia interferit en les presidencials per perjudicar Clinton i ajudar Trump. Tot i així, no van trobar proves que l’equip del president s’hagués confabulat amb els espies russos per guanyar els comicis.

Una notícia del diari The New York Times ha augmentat les sospites sobre aquesta qüestió. Segons el rotatiu, que cita fons anònimes de l’actual i l’anterior govern, van ser assessors de Trump i altres persones del seu entorn els que van mantenir reiterats contactes amb alts càrrecs de l’espionatge rus un any abans de les eleccions. Les comunicacions van ser interceptades per les forces de seguretat i d’intel·ligència durant la investigació sobre si Rússia havia piratejat missatges electrònics del comitè nacional del Partit Demòcrata. Els serveis secrets volien determinar si el Kremlin havia cooperat amb assessors de Trump per activar els ciberatacs. En el moment dels contactes, el llavors candidat republicà elogiava el president rus, Vladímir Putin, i fins i tot va demanar als espies russos que robessin els correus de Clinton i els fessin públics.

Un dels consellers que van parlar amb espies russos seria, segons el rotatiu novaiorquès, Paul Manafort, l’excap de campanya electoral de Trump que va dimitir per la seva relació amb Rússia. Manafort va negar aquestes converses.

Moscou nega les acusacions

També ho va negar Moscou, que considera que “no es basen en fets”. “No creguin les notícies, és molt difícil en aquests moments diferenciar-les de la propaganda i de les notícies falses”, va assegurar Dmitry Peskov, portaveu del president rus. Per la seva banda, diversos senadors demòcrates i republicans han demanat investigacions sobre la ingerència russa a les eleccions.

Si la setmana passada la bèstia negra del govern de Trump va ser la justícia nord-americana pel bloqueig del seu decret que vetava temporalment immigrants i refugiats, aquesta vegada han sigut els mitjans de comunicació i les agències d’intel·ligència. Les últimes informacions han provocat la primera dimissió del govern i afegeixen més problemes a la seva jove presidència.

Més continguts de