Txarango: "Cal posar en escac els polítics. És intolerable que no facin res per als refugiats"

Barcelona"No només les refugiades van gaudir sinó que les voluntàries vam renéixer de nou de les cendres". Així s'expressava dilluns a Twitter la Sara Montesinos, voluntària en un camp de refugiats a tocar d'Idomeni (a prop de la frontera entre Grècia i Macedònia)frontera entre Grècia i Macedònia). El seu tuit anava acompanyat d'una fotografia de tot de refugiats, molts d'ells nens, asseguts al voltant d'una carpa i embadalits mirant un grup de músics en plena actuació: Txarango.

Els membres d'un dels grups de moda a Catalunya van ser entre divendres passat i dilluns a Idomeni, juntament amb la plataforma catalana Stop Mare Mortum, i van poder veure de prop el drama humanitari que els ha tocat viure a milers de persones atrapades a la frontera entre Grècia i Macedònia.

El "xoc a l'arribada va ser terrible", explica a l'ARA el vocalista de la banda, Alguer Miquel, i la conclusió en marxar-ne –afegeix–, claríssima: "Qui pugui anar a Idomeni, que hi vagi, hi falten mans. Qui no, que ajudi des d'aquí fent pressió social. Cal posar en escac els polítics. No es pot tolerar que no estiguin fent res davant d'aquesta situació".

I més enllà de la inacció política, Txarango critica que els càrrecs públics, excepte comptades excepcions, ni tan sols hagin anat a Idomeni per veure la "profunditat del desastre": Famílies senceres, nens orfes, mares soles, pares que han perdut tota la família... Aquesta és l'escena "horrible" amb què es van trobar a la zona fronterera els membres del grup, que el mateix divendres a la nit ja es van unir a un equip de bombers per repartir menjar en tendes de refugiats.

La música com a "bot salvavides"

Com que portaven els instruments, però, gairebé tots els dies se'ls van passar tocant als camps de refugiats, explica Miquel, emocionat per l'efecte que va causar la música: "Semblava que de sobte apareixés un bot salvavides momentani. Tothom ens demanava tota l'estona que féssim música. Perquè arribava la nit, si no, no hauríem parat de tocar cap dia", recorda el cantant.

El so de Txarango també va servir per acompanyar una manifestació de refugiats enmig de la carretera o per donar suport a una vaga de fam que es va iniciar aquest cap de setmana en un dels camps, i fins i tot van deixar els instruments a refugiats que eren aficionats o professionals de la música. "Txarango ha posat una mica de color en aquest món tant fosc", afirmava diumenge en un missatge a Twitter l'Anna Palou, una de les activistes d'Stop Mare Mortum.

I és que més enllà dels somriures que va arrencar la seva presència, Miquel dóna fe de la foscor que viuen els refugiats que, després de jugar-se la vida al mar, han arribat a Grècia: "Els que són capaços de veure una imatge global de la situació saben que no hi ha sortida [...] Venien a la recerca d'una nova vida, fugint del terror, i s'han trobat en un atzucac".

La humanitat dels voluntaris enfront la insensibilitat política

La impotència és absoluta, però això no és el pitjor: un cop en territori grec –destaca Miquel– "se'ls enganya, se'ls persuadeix perquè vagin en camps militars i, un cop allà, enviar-los cap a Turquia sense cap garantia de respecte dels drets humans". El cantant denúncia com Europa està "inflant de diners a Turquia perquè es quedi els refugiats", i tem que en el curt termini es desmantellin els camps d'Idomeni i s'enviï els migrants al país euroasiàtic. "Això suposaria esborrar-los, deixar de fer visible la situació", lamenta.

I davant d'aquesta situació desesperada, què els queda als refugiats? "Els voluntaris independents i les petites organitzacions que fan un munt de feina als camps", respon el vocalista de Txarango, i assegura que veure la gent que a títol personal està ajudant els refugiats "et reconcilia amb la humanitat".

Miquel confia que també quedi una "petita illa d'humanitat" entre la plana política, a la qual recorda que l'única manera de salvar el drama humanitari que es viu a Europa és "obrint fronteres". Aquesta mesura, però, no està a hores d'ara sobre la taula, per la qual cosa Miquel adverteix que els polítics continuaran sent còmplices de la mort de milers de persones.