Internacional 06/06/2017

La UE força Kabul a repatriar refugiats a canvi d’ajut econòmic

Els retorns se suspenen però només de manera temporal, a causa dels últims atemptats a l’Afganistan

i
Isaac Lluch
4 min
Un grup d’afganesos transportant persones ferides en un dels atacs que van tenir lloc al país asiàtic divendres passat.

HamburgJawed Dostan i Jonathan Petzold es tracten amb complicitat en acabar la manifestació al popular carrer de Jungfernstieg, ben a prop de l’Ajuntament d’Hamburg. Ja són moltes les accions de protesta que han compartit contra l’expulsió col·lectiva d’afganesos que viuen a Alemanya. El Jawed és refugiat afganès i va arribar a Alemanya el 2012. El Jonathan és alemany i llicenciat en ciències polítiques. Tots dos són activistes pels drets humans. L’un des del Club Cultural Hazara d’Hamburg, que representa la minoria ètnica xiïta de l’Afganistan, l’altre des de l’Aliança Hamburguesa d’Iniciatives per a Refugiats. Mentre les aproximadament 150 persones congregades comencen a escampar la boira, el Jawed i el Jonathan modulen en to serè allò que els fa bullir la sang: “La injustícia de les repatriacions a l’Afganistan”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Des del desembre, gairebé un centenar d’afganesos, entre els quals alguns criminals, han sigut expulsats a la capital, Kabul, i les províncies d’Herat, Bamian i Panjxir, totes considerades zones “segures” pel govern alemany. En total s’han produït cinc repatriacions col·lectives cap a l’Afganistan. Dimecres n’hi havia prevista una altra -aquest era el motiu de repulsa de la manifestació a Hamburg i en onze ciutats alemanyes més-, però es va suspendre perquè, el mateix dia, un camió bomba va provocar una matança a Kabul: 150 morts i gairebé 500 ferits. També l’edifici diplomàtic alemany va quedar greument malmès.

A l’octubre la Unió Europea va firmar un acord amb el govern de l’Afganistan, segons el qual els ajuts financers europeus a Kabul se supeditaven a la repatriació de milers d’afganesos que havien presentat una petició d’asil i no s’havia acceptat. Alemanya va ser el país europeu que va pressionar més perquè es firmés aquest pacte, després de rebre fins a 180.000 sol·licituds d’asil de refugiats afganesos entre el 2015 i el 2016. “Els països europeus ens han dit: el nostre ajut pot consistir a acollir refugiats als nostres països o a finançar projectes de cooperació a l’Afganistan. Vosaltres escolliu”, va exposar aleshores el ministre d’Afers Estrangers afganès, Salahuddin Rabbani, al Parlament de Kabul, quan encara s’estava negociant l’acord. El govern afganès es va decantar finalment per l’ajuda econòmica al país asiàtic. L’executiu de Kabul depèn gairebé al cent per cent de l’ajuda exterior, i la UE és un dels seus principals finançadors.

Malgrat el brutal atac que va sacsejar Kabul la setmana passada, les repatriacions sembla que es mantindran. La primera reacció del ministre alemany d’Interior, Thomas de Maizière, va aixecar indignació: va apuntar que el vol que havia de traslladar un grup d’afganesos de retorn al seu país el mateix dia de l’atemptat quedava ajornat però en cap cas anul·lat. “Després d’aquest atemptat, els treballadors de l’ambaixada tenen coses més importants a fer”, va raonar De Maizière.

Pur cinisme

“Justificar que els afganesos repatriats tornen a zones segures és pur cinisme”, remarca Jonathan Petzold. “No entenc per què Alemanya posa en marxa aquestes repatriacions de persones innocents. Alguns dels meus paisans s’han batejat aquí i, si tornen a l’Afganistan, seran executats o condemnats a presó pel govern. Hem fugit del terror i la violència i tenim moltes raons per buscar protecció a Alemanya i tot Europa”, rebla Jawed Dostan.

Arran de l’últim atemptat a Kabul, i davant la pressió mediàtica de la societat civil i de l’oposició política, el govern de Berlín va corregir la primera reacció de De Maizière i ara es mostra obert a canviar la seva postura: fins que no es torni a avaluar la situació de seguretat a l’Afganistan només seran expulsats aquells sol·licitants d’asil rebutjats per haver-se negat a la verificació de la seva identitat, o per estar fitxats com a criminals, o ser considerats una amenaça terrorista.

Abans d’aquesta reconsideració, Berlín calculava que 12.800 dels poc menys de 255.000 afganesos que viuen a Alemanya estaven exposats a la repatriació. Segons dades de l’organització Pro Asyl, la quota de rebuig dels sol·licitants d’asil d’aquest país ha augmentat: el 2015 es van descartar el 22,3% de les peticions, el 2016 el 40%, i els primers quatres mesos d’aquest any el 53%.

L’Oficina Federal per a la Migració i els Refugiats (BAMF) és al centre de la crítica. Quan el 2015 van arribar de cop centenars de milers de sol·licitants d’asil a Alemanya, la BAMF va multiplicar per quatre el seu personal, que va haver de ser format sobre la marxa. S’hi van detectar múltiples errors tècnics. “Les raons per rebutjar l’asil són en molts casos legalment impugnables”, apunta Petzold. “La BAMF no escolta el que hem viscut, la nostra història, el perquè hem fugit del nostre país”, lamenta Dostan.

Així s’han comès errors de consideració. L’últim que va ocupar molts titulars va afectar un afganès de 21 anys que va ser detingut dimecres passat amb violència per la policia quan era en una escola de formació a Nuremberg. Suposadament havia de ser repatriat perquè va arribar de manera il·legal a Alemanya fa quatre anys, si bé el jutge va dictaminar l’endemà que no hi havia motiu. Durant l’acció policial, els agents van utilitzar porres, esprais de pebre i fins i tot un gos.

“A Baviera, a diferència d’Hamburg, on les repatriacions són limitades a homes que van arribar sols fa poc a Alemanya, poden procedir a expulsions de refugiats que porten anys fent progressos d’integració, que parlen alemany i que treballen. Els asilats senten que per molt que s’hi esforcin acabaran expulsats”, denuncia Petzold. Ell és un dels sis milions de voluntaris que ajuden els refugiats a Alemanya.

“Som molts i no tenim por dels populistes de dretes d’AfD ni dels islamòfobs de Pegida. Per això demanem al govern que deixi de fer aquesta política de repatriacions per calmar al sorollós marge dret de l’electorat”, critica l’activista. Com també sap molt bé Jawed Dostan, el 24 de setembre són les legislatives a Alemanya.

stats