La UE, encara, entre Kíev i Moscou
El consens europeu sobre Rússia és molt fràgil. Fruit del context i no pas dels interessos de la majoria dels estats membres, que voldrien normalitzar com més aviat millor les relacions amb Moscou. De moment, els 28 fan pinya i prorrogaran sis mesos més les sancions a Rússia per l’annexió de Crimea. Ho fan moguts per la incertesa de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, per la pressió d’una Ucraïna que se sent cada cop més abandonada i -davant els informes de la CIA sobre la suposada implicació de Moscou en favor de Trump- també per una certa por a la interferència russa en les pròximes eleccions franceses o alemanyes.
Els 28 van voler desbloquejar aquest dijous l’aprovació de l’Acord d’Associació amb Ucraïna, empantanegat pel vot en contra en referèndum dels Països Baixos, oferint garanties al primer ministre holandès, Mark Rutte, que l’entrada en vigor de l’acord no converteix Ucraïna en candidata a la UE, ni suposa diners o compromisos de seguretat addicionals. L’holandès ha de portar ara l’oferta al seu Parlament, on no té majoria, per aconseguir-ne la ratificació. Aquell acord d’associació que va ser l’origen de la revolta del Maidan contra el primer ministre que es va negar a signar-lo, continua pendent tres anys després, però ara és la UE la que ha caigut en la incertesa. Mentrestant, les sancions contra el règim de Vladímir Putin s’allargaran uns mesos perquè “tots els estats entenen que és inevitable”, deia ahir la presidenta lituana Dalia Grybauskaite. En l’horitzó, però, es dibuixen canvis.
Les eleccions franceses portaran una nova política a l’Elisi respecte a Rússia, com confirmen els dos candidats favorits per passar a la segona volta de les presidencials del mes de maig. Els vincles polítics i financers del Front Nacional de Marine Le Pen són clars i el posicionament del candidat de la dreta, François Fillon, també. En una trobada amb els líders conservadors de la UE, Fillon deia aquest dijous que la política europea respecte a Putin és massa “emocional” i poc estratègica. Itàlia, Espanya, Grècia o Xipre tenen pressa per normalitzar relacions amb el Kremlin. Bulgària acaba d’escollir un nou govern pro-rus, i els vincles entre Budapest i Moscou són sòlids. L’elecció del futur secretari d’Estat nord-americà, el petrolier Rex Tillerson, que el 2013 va rebre l’Orde de l’Amistat de mans de Putin, alimenta també el gir en la relació EUA-Rússia. 2017 podria ser l’any de la rehabilitació del president rus.
