27/04/2017

La UE endureix el to amb Londres

2 min

La Unió Europea té pressa per marcar el to de la negociació del Brexit, que es concretarà a la cimera dels Vint-i-set, demà, a Brussel·les. L’estratègia de sortida és no fer cap concessió. La UE té la intenció d’excloure el sector dels serveis financers -vital per a l’economia britànica i una de les peticions de Theresa May- de l’acord comercial, segons el document de directrius per a la negociació que defensarà la Unió. Això voldria dir que si la City de Londres, la principal plaça financera d’Europa, volgués continuar tenint accés als mercats europeus, hauria de respectar la regulació i els estàndards comunitaris. Els Vint-i-set tenen previst reclamar, a més, que els ciutadans de la UE que portin més de cinc anys vivint al Regne Unit tinguin dret a residència permanent. Els tres milions de ciutadans comunitaris que hi ha en sòl britànic -800.000 polonesos- seran una peça clau. Fonts comunitàries volen evitar que les discussions sobre el seu estatus es compliquin i s’acabin usant com a moneda de canvi en els pròxims mesos. Per això busca un acord ràpid en aquesta qüestió.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un altre dels documents filtrats per l’agència Reuters era assegurar que els britànics podrien estar anys pagant les seves obligacions financeres amb la UE (compromeses en el pressupost aprovat fins al 2019) i això els mantindria sota la jurisdicció del Tribunal de Justícia Europeu, malgrat el Brexit. Brussel·les ha calculat que el Regne Unit tindria uns 60.000 milions d’euros en factures pendents.

Sense concessions

Tot plegat es tracta de dibuixar un escenari negociador que reflecteixi la dificultat de desconnexió que planteja la sortida i la impossibilitat de complir amb les promeses electorals immediates sobre les quals es va construir l’argumentació del Brexit. Mentrestant, desenes de ciutats europees, Barcelona inclosa, ja han entrat en la pugna per optar a les seus de les agències comunitàries (l’Agència Europea del Medicament i l’Autoritat Bancària Europea) que fins ara eren al Regne Unit. Per no parlar dels esforços de París i Frankfurt per atraure empreses de la City. La cancellera alemanya, Angela Merkel, advertia ahir, des del Bundestag, als britànics que no es facin “il·lusions” amb el Brexit perquè el Regne Unit “no tindrà els mateixos drets que la resta de membres de la UE”. Les pròximes eleccions franceses i alemanyes han contribuït a endurir un to que, a la tardor, podria començar a guanyar matisos. De moment, però, els Vint-i-set han aconseguit bastir unitat i contundència per obrir la negociació. Aquest serà el repte durant els pròxims mesos: mantenir aquests consensos. Theresa May estarà en campanya electoral, amb un país dividit i un reobert debat sobre el Brexit que polaritza forces polítiques i ciutadania, i alimenta la mobilització a Escòcia i Irlanda del Nord en favor de referèndums per a la seva permanència.

A nivell europeu, la sortida del Regne Unit força un realineament de forces a la UE. No només dels tradicionals aliats de Londres -danesos, holandesos o irlandesos, que ja es van reunir fa uns dies als Països Baixos per discutir posicions comunes-, sinó que Berlín necessitarà, més que mai, una França que reconnecti amb la Unió.

stats