La UE es limita a advertir Turquia per la repressió

Brussel·lesEl cop d’estat frustrat a Turquia ha agafat desprevinguda una UE amb múltiples crisis i fronts oberts a banda i banda del Vell Continent. Ahir en un missatge que va intentar ser coordinat entre els ministres d’Exteriors, es va elevar el to i es va recordar a Ankara que no tot s’hi val després de divendres, tot i que també van mostrar suport a un país soci que és clau en les relacions entre Orient i Occident.

Ahir es va demostrar novament que la deriva autoritària del president turc, Recep Tayyip Erdogan, no ha agradat mai a Brussel·les. “L’estat de dret s’ha de protegir. No hi ha cap excusa perquè cap país se n’allunyi”, va advertir l’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Federica Mogherini. Les paraules de la cap de la diplomàcia europea van ser de les més dures, després de les imatges de repressió contra els colpistes i que el govern d’Erdogan anunciés que no descarta restablir la pena de mort per als colpistes. “Cap país pot ingressar a la UE si introdueix la pena de mort”, va insistir.

Les relacions entre Turquia i la Unió Europea sempre han sigut complexes, però ahir els ministres d’Exteriors reunits a Brussel·les, mentre intentaven mostrar un missatge d’unitat centrat a condemnar “amb fermesa” l’intent de cop d’estat, així com el seu “total suport a les institucions legítimes del país”, miraven de reüll les purgues que estan patint opositors, militars i jutges. El govern alemany, amb una relació d’estira-i-arronsa constant amb Ankara, va amenaçar que les negociacions d’adhesió a la UE es poden anul·lar, com ja ha passat altres cops.

Mogherini va subratllar que des de divendres la UE ha subratllat “la importància de mantenir la legitimitat de les institucions” turques, tot i que en realitat va ser l’últim dels actors internacionals a reaccionar al cop, i ho va fer a remolc dels Estats Units. Així, l’alta representant va afirmar que “cal que Turquia respecti els principis bàsics de la legislació comunitària”, així com “les llibertats fonamentals, els drets humans, incloent-hi les garanties constitucionals”, si Ankara vol mantenir “les seves aspiracions” d’arribar a ser un soci del club europeu.

La rapidesa amb què es va publicar la llista de jutges suposadament afins al cop d’estat també ha aixecat suspicàcies. El comissari d’Ampliació i principal negociador amb els països candidats a la UE, Johannes Hahn, va acusar Erdogan de tenir preparada una purga abans del cop: “Tot just després ja hi havia llistes [de detinguts], cosa que indica que les tenien a punt per quan s’haguessin d’utilitzar”. Malgrat que la cap de la diplomàcia europea no va secundar les paraules de Hahn, sí que va admetre que cal mantenir “una reflexió sobre el futur” de les relacions entre la UE i Turquia, tot i que es farà “més endavant”, quan s’hagi restablert la normalitat política i social al país.

Kerry i Gülen

Malgrat tot, Brussel·les evita apujar massa el to, per por que si Erdogan se sent qüestionat es dinamiti l’acord sobre refugiats, en vigor des del març. En la trobada amb els ministres d’Exteriors també hi va participar el seu homòleg nord-americà, John Kerry. Els Estats Units es troben en ple focus de tensió amb Turquia, ja que el govern d’Erdogan ha buscat a Pennsilvània el motor del cop i ha demanat l’extradició del predicador Fethullah Gülen, que hi viu en exili voluntari. Kerry va tornar a subratllar que no ho consideraran fins que es demostrin les “proves” i “no només s’exhibeixin al·legacions” contra Gülen. Turquia no és membre de la UE, però sí que ho és de l’OTAN, i ahir el secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, va anar en la línia de Brussel·les. Si bé va reiterar el seu suport al país després de parlar per telèfon amb Erdogan, va indicar que cal que respecti “plenament” la democràcia, una condició sine qua non per formar part de l’Aliança.