Ucraïna abraça Occident un any després de Maidan

Kíev“Va ser una gran festa. Va venir moltíssima gent. I el més impressionant va ser quan vam cantar l’himne nacional tots plegats”. Mikhaïl Gavriliuk encara recorda la passada festa de Cap d’Any a Maidan. La popular plaça de Kíev, epicentre de la contestació contra l’aleshores president, Víktor Ianukóvitx, es va omplir de gom a gom. Es calcula que 200.000 persones es van arribar al centre de la capital ucraïnesa per mantenir viva una protesta que havia arrencat a finals de novembre i havia de culminar, el febrer d’aquest any, amb la caiguda del govern i l’obertura cap a Occident. Just ahir el Parlament ucraïnès va fer un pas decisiu per entrar -en un futur encara per decidir- a l’OTAN.

El destí del país està girant del revés, com un mitjó. Com ho ha fet la vida de Gavriliuk des del Cap d’Any passat. “A la mitjanit, coincidint amb el canvi d’any, tothom va encendre els flaixos dels telèfons mòbils per crear un tapís lluminós”, explica. Aquest cosac, obrer de la construcció, havia vingut des de Txernivtsí, prop de la frontera amb Romania, per unir-se a la protesta. I quan les manifestacions pacífiques es van radicalitzar, es va convertir en un dels millors llançadors de còctels Molotov de Maidan. Els antiavalots volien la seva pell i, finalment, al gener el van detenir.

El van despullar al mig del carrer, quan les temperatures rondaven els deu graus sota zero, i es van fotografiar al seu costat com si fos un trofeu de caça. Ho van filmar tot i van penjar el vídeo a YouTube, per humiliar-lo. Però van aconseguir justament el contrari: la imatge del cosac nu va fer la volta al món i es va convertir en un heroi, en el símbol de la resistència contra la brutalitat policial.

Al febrer els franctiradors van irrompre a Maidan. Un centenar de persones van morir pels trets disparats indiscriminadament i els esdeveniments es van precipitar. El president, Víktor Ianukóvitx, va fugir el dia 22, Rússia es va annexionar la península de Crimea en qüestió de dies i poc després va esclatar la guerra a les regions de l’est. El cosac Gavriliuk va crear un batalló de voluntaris i va marxar al front, primer per portar queviures i després per combatre.

La seva popularitat augmentava cada dia que passava i el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, li va demanar que es presentés a les eleccions legislatives. Ara té un escó al Parlament, on acudeix amb el seu uniforme de camuflatge, i sap molt bé quins són els seus objectius. “Defensaré els drets del poble ucraïnès per fer que imperi la justícia. Ara el més important és lluitar contra la corrupció. I després ja ho veurem”, afirma.

Maidan també va canviar radicalment la vida de Kiril Bountov, un jove estudiant de física de la Universitat Politècnica de Kíev. Durant les protestes va ser capturat per un grup d’emmascarats que el van torturar durant tota una nit. Aquest episodi, en lloc de dissuadir-lo, el va reafirmar en les seves conviccions i va mantenir la lluita. Quan va començar la guerra, va marxar al front de l’est, on fa de voluntari d’infermeria al batalló número 25. “Vam fer la revolta de Maidan perquè no volíem tornar als temps de la Unió Soviètica, perquè volíem un futur diferent per a Ucraïna. Ara no podem permetre que el nostre veí faci el que li vingui de gust al nostre territori”, explica.

El Kiril està de permís a Kíev per passar-hi el Cap d’Any. Disposa de deu dies, que aprofita per visitar els amics i la família. Però diu que no sempre és fàcil perquè a casa ningú li dóna suport: “La meva mare, la meva germana, tothom em demana que torni, que segueixi amb els meus estudis”. També li resulta difícil assumir que, mentre ell i els seus companys es juguen la vida al front, a la capital la vida continua normalment: la vida universitària no s’atura, els bars estan plens de gent fent-la petar…

El Kiril està destinat en un dels grans punts calents del conflicte, a la localitat de Debaltseve, un nus de comunicacions important entre les ciutats de Donetsk i Lugansk. I adverteix que els militars comencen a estar nerviosos davant la inacció del govern: “Diuen que tenen prou gasolina per arribar fins a Kíev amb els tancs i que si a la primavera no veuen canvis estan preparats per llançar un tercer Maidan”. L’amenaça d’una nova revolta plana sobre el govern ucraïnès, a qui pressionen perquè dugui a terme els canvis que va prometre.

A Ucraïna molts dels que van lluitar a Maidan treballen ara a la rereguarda. Segons un estudi sociològic fet per la societat GfK, gairebé una quarta part de la població desenvolupa tasques de voluntariat de suport als soldats. Recullen roba d’hivern, menjar, medicaments… Fins i tot s’ha organitzat una campanya de micromecenatge per comprar un tanc.

Aquests dies Taras Stepura, membre d’una organització de suport als militars, prepara regals de Nadal per enviar al front. Els paquets inclouen galetes casolanes de canyella, xocolata i, sobretot, cartes i dibuixos que els nens preparen a les escoles. “De vegades són més útils aquestes cartes que el menjar o la roba d’abric. Els fa sentir que la gent per la qual estan lluitant existeix de veritat i és amb ells. És molt important per a la seva moral”, assegura Stepura.

Kíev fa el primer pas per entrar a l’OTAN

La Rada, el Parlament ucraïnès, va aprovar ahir per àmplia majoria la renúncia a l’estatus de país “no alineat” com un primer pas per entrar a l’OTAN. El president ucraïnès, Petró Poroixenko, va justificar aquest moviment pel fet que l’“agressió de Rússia a Ucraïna” i “la intervenció militar a les regions orientals” obliguen a “buscar garanties d’independència, sobirania, seguretat i integritat territorial”. Va ser el president derrocat, Víktor Ianukóvitx, qui va introduir l’any 2010 a la Constitució que el seu país no s’alinearia amb cap bloc militar, un posicionament que ara ha quedat invalidat.

Moscou va reaccionar ahir amb ira a la decisió del Parlament ucraïnès d’encetar el camí cap a l’OTAN. El primer ministre rus, Dmitri Medvédev, va assegurar a Facebook que “converteix Ucraïna en un enemic potencial de Rússia”. “És contraproduent, agreuja la confrontació i crea la il·lusió que així es pot superar la profunda crisi interna que viu Ucraïna”, va dir el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov. L’accés d’Ucraïna a l’OTAN encara és només una intenció i no té una data al calendari, ja que s’haurà de decidir, segons el que va prometre el president ucraïnès, en un referèndum.