Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L’EST

Ucraïna tem l’arribada de Trump

La més densa incertesa plana sobre Ucraïna com no passava des dels dies de la revolta de Maidan, que va posar fi a la sobirania limitada gestionada des del Kremlin. Fa només tres mesos era Moscou qui sentia gravitar damunt seu els interrogants de la incertesa, i qui s’irritava en comprovar que el govern ucraïnès no estava disposat a fer concessions: Kíev no desplegaria una reforma territorial que servís a Rússia per emmascarar federalment les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk. La retòrica acusadora de Putin fent responsable Kíev de la suposada intervenció de comandos sabotejadors a Crimea va expressar la duresa del moment. Però amb la victòria de Donald Trump als EUA s’ha girat la truita.

La paella pel mànec

Putin ha abaixat el to perquè pensa que quan Trump sigui a la Casa Blanca ell tornarà a tenir la paella pel mànec: bé en el marc de les converses de pau de Minsk o en el moment menys esperat. Putin sap que, ara com ara, Trump no s’arronsarà i més aviat recomanarà al president ucraïnès, Petró Poroixenko, sensatesa i pragmatisme. És a dir, que cedeixi a les pressions del Kremlin. I Poroixenko té clar que tot i que Trump pugui intentar transvestir-se d’apaivagador, no és ni de bon tros neutral ni mitjancer. I si no que l’hi preguntin al seu assessor -i després primer cap de campaya- Paul Manafort, un personatge que coneix bé Kíev perquè el seu amfitrió al llarg de tres anys va ser Víktor Ianukóvitx, el president que va fugir i va demanar refugi a Putin arran de l’esclat de Maidan.

Paul Manafort, vinculat al think tank ultraconservador Centre per l’Interès Nacional -antic Centre Nixon-, a més d’assessorar políticamet Ianukóvitx li va fer de consultor i li va explicar la manera de treure del país la fortuna acumulada mitjançant companyies offshore. Una operació amb la qual, segons The New York Times, Manafort s’hauria embutxacat dotze milions de dòlars.

La relació Manafort-Ianukóvitx-Trump-Putin es perfila vigent, i per això el president ucraïnès tem que les sacsejades comencin just quan Trump hagi pres possessió. Poroixenko sap com el clan Trump-Manafort va pressionar diputats i senadors del Partit Republicà perquè impedissin que el president Barack Obama enviés armes al govern ucraïnès sorgit de Maidan.

¿I què se n’ha fet de les expectatives de la revolta al cap de tres anys de violència i amb un futur amenaçat de turbulències? Maidan no ha sigut tan idíl·lic com somiaven els joves que van sortir al carrer a finals de novembre del 2013 per posar fi a la sobirania limitada imposada per Putin i Inanukóvitx i deixar lliure el camí d’Europa -llavors ,un 58% dels ucraïnesos volien incorporar-se a la UE i només un 31% s’hi oposaven.

Acabar amb la corrupció

Però Maidan anava més enllà de treure’s de sobre Ianukóvitx: la gent volia acabar amb la corrupció endògena. Fer net per fer un país nou. No comptaven que el país el trencaria una guerra civil de moment congelada. Ni que haurien de batallar amb una col·lecció d’oligarques autòctons que impedirien desenvolupar els ambiciosos programes contra la corrupció, contra les desigualtats i per una democràcia plena. És per això que els percentatges dels sondejos, tossuts, assenyalen que un 32% de la població -que correspon a la immensa majoria de joves d’entre 14 i 35 anys- sent una profunda desconfiança en les institucions de l’estat i només es refia de l’exèrcit. Ni més ni menys dels oficials i dels soldats, joves com ells, que es juguen el físic al Donbass plantant cara a les tropes que hi envia Putin.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT