Publicitat
Publicitat

RESCAT BANCARI

Nicòsia demana 5.000 milions d'euros a Moscou

Xipre presideix la UE però vol que la rescati Rússia

El president de Xipre, l'únic comunista entre els Vint-i-set, assumeix la presidència de la UE des de l'1 de juliol. I abans de saber les condicions del rescat europeu ja s'ha assegurat un ajut de Rússia.

"Les polítiques neoliberals dels últims dos anys a Europa han fracassat". La frase lapidària va ressonar dimecres al Parlament Europeu en boca del president de torn de la UE, el president de Xipre, Dimitris Christofias. L'únic comunista entre els dirigents dels vint-i-set països europeus va agafar les regnes d'Europa l'1 de juliol.

Aquesta setmana ha quedat clar que Christofias pensa plantar cara a l'austeritat imposada per la cancellera Merkel. Això tot i que Xipre és l'últim país dels Vint-i-set que ha demanat el rescat econòmic. "L'austeritat no ha aconseguit res, ens ha portat a un carreró sense sortida", va assegurar Christofias a l'Eurocambra, on també va dir que, per ell, "els ciutadans són els últims que han de pagar la crisi".

Christofias, de pare sindicalista, es va afiliar de molt jove al Partit Progressita del Poble Obrer de Xipre. En va liderar les joventuts i el va acabar dirigint amb 42 anys. El flirteig amb el comunisme el va portar a estudiar a Moscou en plena Guerra Freda, on va aprendre -i parla perfectament- el rus. Tot plegat li ha valgut la confiança del president, Vladímir Putin, amb qui té línia directa.

L'actual president de Xipre -de la part sud de l'illa, grecoxipriota- va accedir al càrrec el 2008. És el primer cop que aquest país ocupa la presidència de torn que els Vint-i-set es van passant cada sis mesos. "Aquesta serà una presidència perduda", va explicar un alt funcionari europeu després d'escoltar la intervenció del xipriota a l'Eurocambra. "Un president comunista en una Europa majoritàriament conservadora, amb les dificultats diplomàtiques provocades per la partició de l'illa amb Turquia i la debilitat que li dóna ser un país rescatat que mira a Rússia, no són bons auguris", va assegurar.

Xipre va demanar el rescat el 25 de juny. El seu gran forat són els bancs, un sector molt important en aquest país, on el negoci financer té un pes destacat pels avantatges fiscals que tradicionalment ha ofert. La caiguda de Grècia, un soci natural per proximitat cultural i lingüística, l'ha acabat arrossegant. Sobretot el fet d'haver hagut d'assumir part del deute dels bancs grecs. Sense una xifra encara oficial, es calcula que a Xipre li calen 10.000 milions d'euros.

L'ajuda russa, més barata

D'on sortiran els diners? La troica formada per la UE i l'FMI ha estat tota la setmana a Xipre avaluant les necessitats del país abans de determinar les condicions de l'ajuda. Avançant-se a les peticions que li puguin fer, Christofias ja ha deixat clar que sota cap concepte apujarà l'avantatjós impost de societats vigent al país, un dels més baixos de la UE.

Per si de cas, Christofias ha tornat a despenjar el telèfon per demanar al Kremlin 5.000 milions d'euros -l'any passat ja en van arribar 2.500-. "No ens tornarem soviètics només perquè Rússia ens deixi diners", va dir Christofias. "Les condicions de Rússia són molt millors que les d'Europa: no posen condicions. I els tipus d'interès són més baixos", va explicar el president xipriota per justificar el seu desafiament a l'Europa que presideix.

Més continguts de