Publicitat
Publicitat

ELECCIONS LEGISLATIVES

Els socialistes francesos obtenen la majoria a l'Assemblea Nacional davant la desfeta conservadora

Poder absolut per a Hollande

François Hollande podrà governar amb una majoria sòlida a l'Assemblea Nacional. Les eleccions legislatives que ahir es van fer a França han servit per confirmar el viratge a l'esquerra del país.

François Hollande podrà governar amb un extens marge de maniobra després de la victòria del Partit Socialista (PS) en la segona volta de les legislatives franceses, que ahir van tancar un llarg cicle electoral amb la majoria absoluta per al partit al poder. Segons les projeccions, el PS hauria obtingut 290 diputats sobre un total de 577. Per primera vegada des del 1981, els socialistes podrien governar sense l'ajuda dels seus socis d'esquerra, ecologistes i comunistes. A més de comptar amb la majoria a les dues cambres parlamentàries, també posseeixen el poder a la pràctica totalitat de les regions i a la gran majoria de les grans ciutats franceses. Per tant, França va quedar ahir pintada de rosa, color identificatiu del PS.

Hollande, que s'havia compromès a no involucrar-se en aquests comicis, ahir no va fer cap declaració després de la victòria. Sí que va comparèixer el primer ministre Jean-Marc Ayrault, que va garantir que l'acumulació de poder en mans del nou president no afectarà l'equilibri democràtic. "Les atribucions del Parlament seran escrupolosament respectades i també els drets de l'oposició. Som majoritaris, però entenem la necessitat de pluralisme", va expressar Ayrault, alhora que reafirmava el compromís d'Hollande respecte a un canvi d'orientació en la política econòmica europea. "Ens esperen nombroses cites amb Europa. L'objectiu és reorientar-la cap al creixement i preservar l'eurozona de l'especulació", va explicar.

La totalitat dels 25 membres del govern, sobre un total de 35, que es presentaven a aquestes eleccions van obtenir resultats excel·lents. El ministre d'Interior, Manuel Valls, i el titular d'Economia, Pierre Moscovici, van quedar àmpliament reescollits. Els resultats per a l'esquerra van ser globalment immillorables, tot i que la segona volta es va saldar amb una vasta derrota de l'excandidata presidencial Ségolène Royal al districte electoral de La Rochelle, i també de l'històric Jack Lang, un exministre de François Mitterrand, abatut per només unes dècimes al nord-est francès.

El Front Nacional (FN), que havia situat Lang en una "llista negra" de personalitats polítiques a batre, podria haver exercit certa influència en el resultat. I és que l'extrema dreta francesa va ser una altra de les guanyadores morals de l'escrutini. Per primer cop des del 1988, la ultradreta tornarà a seure als bancs de l'Assemblea Nacional, on comptarà des del juliol amb tres representants. Un dels quals, la neboda de la líder del FN, Marion Maréchal Le Pen, estudiant de dret de 22 anys que va quedar qualificada a la Provença amb més del 42% dels vots. Al seu costat hi seuran l'alcalde d'Orange, l'ultra Jacques Bompard, i l'advocat Gilbert Collard, que ahir ja va advertir que pretén "molestar tant com pugui" l'Assemblea. En canvi, el líder centrista François Bayrou va perdre el seu escó de diputat al seu feu electoral del Bearn i no disposa, des d'ara, de cap mandat electiu.

La UMP passa a l'oposició

Mentrestant, el partit conservador UMP hauria obtingut 213 diputats, el resultat més baix de la forquilla que li atorgaven els sondejos, però amb prou pes per exercir l'oposició a la cambra baixa. Els dos aspirants a succeir Nicolas Sarkozy com a nou líder de la dreta, Jean-François Copé i François Fillon, van ser reescollits ahir amb escreix. En canvi, personalitats pròximes a l'expresident van quedar eliminades contra pronòstic en districtes no especialment conflictius, com ara l'exministre d'Interior Claude Guéant, sancionat a la perifèria burgesa de París, l'extitular d'Exteriors Michèle Alliot-Marie o la mediàtica diputada Nadine Morano, que va quedar eliminada a la Lorena.

Una vegada més, l'abstenció va batre rècords en negatiu: la participació només va assolir el 55,7%. Mai, en tota la història de la Cinquena República, no havien votat tants pocs francesos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT