Publicitat
Publicitat

Somàlia elegeix un nou president en un esforç per tancar anys de guerra

L'acadèmic Hassan Sheikh Mohamud és el nou cap d'estat d'un país encara sotmès a la violència

El nou Parlament de Somàlia ha elegit aquest dilluns Hassan Sheikh Mohamud com a president per als pròxims quatre anys, una elecció que vol tancar les ferides obertes per la llarga guerra en què encara està immers el país.

A Mogadiscio, les mesures de seguretat s'han incrementat de cara a l'elecció de president, i malgrat que la violència als carrers de la capital ha baixat en els últims mesos, diumenge es va registrar almenys un mort i cinc ferits a conseqüència d'un intercanvi de trets entre l'exèrcit de Somàlia i individus armats.

El president del nou Parlament somali, Mohammad Osman Jawari, havia assegurat que l'elecció –que han fet els 275 diputats de la cambra– seria lliure i transparent, i que els parlamentaris no basarien la seva decisió en criteris discriminatoris ètnics.

Els diputats que han elegit el nou president van ser nomenats el mes passat per un grup de 135 ancians tradicionals, que, segons l'Oficina Política de l'ONU per a Somàlia (UNPOS), representen tots els clans del país.

Aquest mètode de representació, supervisat i aprovat per l'ONU, substitueix unes eleccions democràtiques, ja que la situació de seguretat no permetria la realització d'uns comicis creïbles, tot i que s'espera que d'aquí a quatre anys se celebrin votacions lliures.

En l'actualitat, les tropes de la Missió de la Unió Africana a Somàlia (AMISOM), en coordinació amb l'exèrcit de Somàlia, el d'Etiòpia i milícies progovernamentals, avancen cap a la ciutat de Kismayo, al sud, bastió dels radicals islàmics d'Al-Shabaab.

Al-Shabbab, que el febrer passat va anunciar la seva unió formal amb la xarxa terrorista Al-Qaida, combat des de 2006 (encara que no en el seu actual format) contra el govern somali i les tropes aliades per instaurar un estat musulmà.

Somàlia viu en un estat de guerra civil i caos des de 1991, quan va ser enderrocat el dictador Muhammad Ziyad Barre, i va deixar el país sense un govern mitjanament efectiu i en mans de milícies islamistes, senyors de la guerra que responen als interessos d'un clan determinat i bandes de delinqüents armats.

Més continguts de