Publicitat
Publicitat

INFORME ANUAL D’AMNISTIA INTERNACIONAL

Els drets humans, a la corda fluixa

Amnistia denuncia les campanyes “draconianes i repressives” dels estats en nom de la seguretat

Any 2015: 60 milions de persones al món estan desplaçades de casa seva. Entre les causes, la tortura i el maltractament que exerceixen 122 estats i els abusos de drets humans comesos en 36 països per grups armats. Es tracta, a més, d’una situació que sovint no es pot ni denunciar: els ciutadans de 113 països veuen restringida la seva llibertat d’expressió i de premsa, mentre que 156 defensors dels drets humans han mort detinguts o víctimes d’homicidis. Aquestes són només algunes de les dades recollides en   l’informe anual d’Amnistia Internacional (AI) sobre l’ estat dels drets humans al món. La situació que es desprèn del document -elaborat basant-se en 160 països-és poc encoratjadora, i encara menys quan l’organització conclou: “No només perillen els nostres drets, sinó també les lleis i el sistema que els protegeixen”.

L’autor d’aquestes paraules és Salil Shetty, secretari general d’AI. En un comunicat, l’ONG denuncia “l’acció deliberada de governs per atacar, abandonar o no finançar les institucions creades per ajudar-nos a protegir els nostres drets”. Es refereix al bloqueig al Consell de Seguretat de l’ONU per aturar les massacres a Síria, les pressions de països africans per afeblir la Cort Penal Internacional o els intents de governs, com el britànic, per eludir la supervisió del Tribunal Europeu de Drets Humans. “ Més de 70 anys d’esforç i avanços en matèria de drets humans estan ara en la corda fluixa”, sentencia Shetty.

La denúncia, però, no acaba aquí. Així com AI demana una “revitalització urgent de l’ONU” -que hauria de començar amb l’elecció aquest 2016 d’un nou secretari general-, l’informe també carrega contra molts governs que “qualifiquen la protecció dels drets humans com una amenaça per a la seguretat, l’ordre públic o els valors nacionals”.

Shetty exemplifica aquesta situació amb les campanyes “draconianes i repressives” impulsades l’any passat per diversos estats occidentals a l’hora de fer front a l’amenaça del terrorisme o l’arribada a Europa de més d’un milió de migrants. Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia a Catalunya, afegeix a l’ARA que, davant d’aquestes dues crisis, els governs han actuat “tard i malament”. Ja sigui per “inacció” o per “estratègies mal concebudes”, diu, el que s’ha fet és agreujar la situació vulnerant drets i llibertats, tant a fora com a dins dels mateixos estats.

En matèria de seguretat, el document difós ahir identifica França com el paradigma de les males pràctiques. Després de l’atac al setmanari 'C harlie Hebdo' (el gener del 2015) i dels atemptats del novembre passat a París, el govern d’Hollande va impulsar tot un seguit de mesures antiterroristes que “amenacen els drets humans” dels ciutadans i que s’han reproduït en molts països com Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos i Eslovàquia: des d ’allargar l’estat d’emergència fins a prolongar el període de detenció de sospitosos de terrorisme o ampliar els poders dels executius per interceptar les comunicacions dels ciutadans.

Espanya no és cap excepció

“Espanya no és aliena a la tendència de retallar drets i llibertats”, destaca Ribas, que carrega durament contra l’entrada en vigor el 2015 de la coneguda com a 'llei mordassa' i la r eforma del Codi Penal. A part de les limitacions al dret a manifestació i la llibertat d’expressió, AI lamenta que la vaga definició que la llei espanyola fa dels actes de terrorisme permet penalitzar comportaments que fins fa poc no constituïen cap delicte. El cas dels titellaires detinguts a Madrid per enaltiment del terrorisme n’és un exemple clar.

El toc d’atenció a l’Estat també fa referència a la qüestió migratòria. L’informe d’Amnistia, que critica el tancament de fronteres arreu d’Europa, denuncia l es devolucions en calent a les fronteres de Ceuta i Melilla o la retirada d’assistència sanitària a prop de 75.000 immigrants en situació irregular. AI no oblida, tampoc, la falta d’investigacions sòlides sobre les denúncies d’immigrants per agressions de la Guàrdia Civil a la frontera amb el Marroc.

Petits avenços que mantenen l’esperança

La vulneració sistemàtica dels drets humans al món no impedeix que Amnistia Internacional (AI) identifiqui petits avenços en alguns indrets del planeta. La coordinadora d’AI a Catalunya, Adriana Ribas, celebra l’abolició aquest 2015 de la pena de mort en tres països: Madagascar, les illes Fiji i Surinam. També destaca el cas concret de la veneçolana Carmen Guadalupe Vásquez, que va ser indultada després d’entrar a la presó el 2007 per haver tingut un avortament espontani.

Més continguts de