Per què aquest cop es manté (a mitges) l'alto el foc a Síria?

BarcelonaEl "cessament d'hostilitats" –és massa optimista parlar de treva– a Síria que han acordat els Estats Units i Rússia es manté per tercer dia, tot i que els diferents actors s'acusen mútuament de provocar enfrontaments en algunes zones. La coalició de grups opositors al règim de Baixar al-Assad que ha signat l'aturada dels combats ha denunciat que Rússia ha llançat 26 bombardejos, sobretot al front d'Alep, al Nord i prop de Homs, i acusa Moscou de fer servir bombes de fragmentació, prohibides pel dret internacional. Rússia ha alertat de vuit violacions per part de grups rebels. Els kurds també denuncien que Turquia els ha atacat i en diversos punts del país s'han produït combats. Però en gairebé cinc anys de guerra és el primer cop que la població civil té una mica d'oxigen i ha pogut sortir al carrer a abastir-se d'aliments o combustible. Què fa aquesta treva diferent dels altres intents fallits?

El règim, en posició de força

"El règim d'Al-Assad la respecta perquè es veu en una posició de força", explica Lurdes Vidal, cap de Món Àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). "En les darreres setmanes, amb el suport de l'ofensiva aèria russa i les milícies de l'Iran ha aconseguit consolidar la seva posició sobre el terreny i ara no hi té res a perdre", afegeix. "A més, té una oportunitat de rehabilitació internacional". Al costat dels rebels, en canvi, pesa l'esgotament, "la gent no aguanta més, la població necessita refer-se una mica i els grups rebels, replegar-se i reorganitzar-se". La pausa és molt fràgil, però "a nivell internacional tothom la compra, perquè és millor una mala treva que l'escenari nihilista a què aboca la continuïtat del conflicte", afegeix.

Un acord ambigu

No queda gens clar si es podrà arribar a l'objectiu de mantenir una certa calma fins al 7 de març, quan l'enviat especial de l'ONU Staffan de Mistura ha convocat una nova reunió negociadora. "L'acord està mal dissenyat des del principi, perquè exclou Al-Nusra i l'Estat Islàmic, i tant el règim com Rússia s'han emparat en la presència de "terroristes" per atacar qualsevol grup que s'oposa al règim", alerta Vidal, "i es tem que utilitzin la treva per atacar altres grups com Jaish al Islam i Ahrar al Sham, cosa que a la llarga acabarà reforçant els terroristes", apunta. A més, res no pot evitar que el president rus, Vladímir Putin, aliat del president sirià Baixar al-Assad "faci servir la treva per consolidar les seves posicions sobre el terreny".

Un respir per als civils

L'ONU es preparava ahir per fer arribar ajuda humanitària a uns 150.000 sirians atrapats en ciutats assetjades, en els propers cinc dies. Unes 200 organitzacions de la societat civil siriana denunciaven la setmana passada que "la comunitat internacional, després de cinc anys d'una campanya bàrbara del règim d'Al-Assad contra el poble sirià, no haig estat capaç d'obligar-lo a aixecar immediatament tots els setges i no utilitzar la fam com a mètode per sotmetre el seu poble".

Rússia imposa el seu ordre

La situació penja d'un fil, però com explica Eduard Soler, investigador del CIDOB, "la lògica de violència zero està descartada perquè no tots els actors hi estan compromesos i perquè tampoc sabem fins a quin punt obeeixen jeràrquicament les ordres centrals ni a un costat ni a l'altre". Per a Soler, calen tres condicions perquè es pugui obrir un nou escenari: que "Rússia tingui la sensació que hi surt guanyant i que rebrà compensacions més enllà de Síria", que s'obri "la perspectiva d'un compromís polític que no suposi la liquidació existencial i física dels rebels" i que "les potències regionals acceptin enfrontar-se en altres escenaris de conflicte, com el Iemen".

Tots dos analistes coincideixen en una cosa: que la partida, a Síria, l'està guanyant Vladímir Putin.