Publicitat
Publicitat

Argentina condemna a cadena perpètua els repressors de la presó clandestina més gran de la dictadura

Entre els 85 delictes hi ha els assassinats de tres de les fundadores de les Madres de la Plaza de Mayo

Un tribunal de Buenos Aires ha condemnat aquest dijous els repressors de l'Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA), el centre clandestí de detenció més gran de la dictadura argentina, que va durar des del 1976 fins al 1983. En aquest procés, catalogat com a "històric" pels familiars de les víctimes i que ha durat 22 mesos, han declarat fins a 22 testimonis i s'han jutjat 18 acusats –amb tan sols dos absolts– per 85 delictes entre els quals destaquen els assassinats de tres de les fundadores de les Madres de la Plaza de Mayo, el periodista argentí Rodolfo Walsh i dues monges franceses. En total, segons diverses organitzacions humanitàries, s'han comptat 30.000 persones desaparegudes al llarg de la dictadura argentina.

Entre els condemnats a cadena perpètua destaca l'excapità de la marina Alfredo Astiz, que va liderar un dels segrestos més nombrosos, entre el 8 i el 10 de desembre de 1977. Segons testimonis posteriors, els segrestadors van llençar les víctimes al mar, encara vives, i els seus cossos van ser arrossegats pel corrent marí fins a la costa.

Ana María Careaga, filla d'Esther Ballestrino, una de les fundadores de les Madres de la Plaza de Mayo desaparegudes, ha dit que la sentència representa "un acte de reparació històrica cap a la societat en el seu conjunt". "És un dia històric perquè, després de tants anys de lluita del moviment de drets humans, de familiars i exdesapareguts, per fi arriba la possibilitat de concretar aquesta justícia tan anhelada", afegeix. L'advocada Myriam Bregman, però, ha avisat que "encara queden en actiu més de 4.000 membres de l'Armada que van actuar durant la dictadura".

En el procés han declarat uns 80 supervivents de l'ESMA, que han hagut de veure com els seus torturadors fins i tot s'atrevien a reivindicar la dictadura i a defensar les tortures davant els jutges. És el segon judici per crims de l'ESMA, tot i que el primer –el 2007– no va arribar a cap sentència perquè l'acusat, Héctor Febres, va morir enverinat per cianur en la dependència on estava detingut.

Més continguts de