El castellà amenaça les llengües indígenes de l'Equador

Toñampari (Equador)Amb uns 3.000 parlants, la llengua waotededo, amb què s'expressen els indígenes waodani de l'Amazònia de l'Equador, és una de les llengües amenaçades del món. Un programa d'educació bilingüe, que també dóna a la comunitat eines per afrontar el món modern, la pretén preservar.

Després d'un viatge de diversos dies en canoa, automòbil, a peu i en avioneta, Samuel, Manuel, Gayaque i vint estudiants més arriben al llogaret amazònic de Toñampari per estudiar la llicenciatura d'Educació Intercultural Bilingüe, un programa aprovat per la Universitat de Cuenca, a l'Equador, per enfortir les cultures ancestrals. Tots comparteixen una mateixa llengua, el waotededo, un dels catorze parlars indígenes que fan servir aproximadament un milió de persones al país andí. Vuit d'ells estan en perill d'extinció, segons un estudi de la UNESCO de 2010. Només el quítxua es manté fort, mentre altres llengües indígenes es debiliten, com el zàpara, que només parlen perfectament sis avis, o l'eper, una llengua de la costa d'Equador pràcticament oblidada.

"El castellà, davant totes les llengües indígenes, té un domini absolut en mitjans de comunicació, i els sistemes administratius del país s'exerceixen sobre la base de la llengua espanyola. Això fa que tinguem menys possibilitats de sobreviure", explica el secretari d'Educació d'Equador per al Diàleg Intercultural, Alberto Guapizaca.

Amb la llicenciatura bilingüe es vol que "els joves que estan preparant-se tractin de fer prevaler la seva cultura parlant el waotededo quan acabin els seus estudis", diu Víctor Llangarí, professor del projecte Sasiku. Aquest projecte va néixer el 2006 en un acord entre la Direcció Nacional d'Educació Intercultural Bilingüe (DINEIB) i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), i ofereix, entre d'altres, la llicenciatura d'Educació Intercultural Bilingüe, i la de Gestió Pública i Lideratge Indígena.

Ensenyar a la selva comporta grans dificultats, que els docents de les comunitats han d'afrontar amb una vocació estoica. Si bé els sous s'han doblat durant la darrera legislatura, els professors de secundària cobren entre els 170 i 340 euros, cosa que impedeix a molts d'ells visitar les seves famílies regularment, ja que un trajecte en avioneta ronda els 200 euros. "Si els professors volen tornar a casa caminen, des de Pastaza o Napo, fins a les seves comunitats. Si tenen feina de tres o quatre mesos i ja tenen ajuntat una mica del seu treball, a més d'ajudar la seva família, poden tornar en avió", assenyala Julio Remigio Chimbe, supervisor educatiu de la regió.