Publicitat
Publicitat

Què és la bombolla de filtres i per què Obama n'ha alertat en el seu comiat

El president democràta demana als nord-americans que no es tanquin dins el seu propi món en ple debat sobre el poder de les xarxes socials i els algorismes a l'hora de condicionar l'opinió pública

'Postveritat' és una de les paraules del 2016. La victòria de Trump als Estats Units i el triomf del Brexit a la Gran Bretanya han obert un debat global sobre fins a quin punt les xarxes socials, especialment Facebook, són capaces de condicionar l'opinió pública.

Aquesta matinada Barack Obama, que el 20 de gener donarà el relleu a Donald Trump, ha tancat el seu mandat amb una crida als nord-americans a no tancar-se dins el seu propi món: "Per a molts de nosaltres, és més segur refugiar-nos en la nostra pròpia bombolla, ja sigui als nostres barris o als campus universitaris, a llocs de culte o a les xarxes socials, envoltats de persones que se’ns assemblen i comparteixen el mateix punt de vista polític, que mai desafien les nostres suposicions". És els discurs de la unitat de tots els nord-americans sobre el qual Obama ha construït el relat de la seva presidència, però amb un element nou: la bombolla.  

El 2011, l’activista Eli Pariser, cofundador d’Upworthy, va desenvolupar la teoria de la bombolla de filtres. Està explicada en aquesta conferència:

Què ens amaga Facebook? El punt de partida és aquest: no tots els usuaris veuen el mateix al seu fil de notícies. Com que la xarxa de Zuckerberg prioritza les notícies que els teus amics han compartit més o hi han clicat més a 'M’agrada', és probable que tendim a veure més notícies d’allò que el nostre entorn empatitza. Un independentista tendirà a veure més notícies favorables a la independència. I un anglès en un entorn favorable al Brexit veurà més notícies pro-Brexit.

"La versió del món que ens trobem cada dia en el nostre entorn personal ha estat invisiblement seleccionada per reforçar les nostres creences preexistents", diu Katharine Viner, directora de 'The Guardian', en aquest article publicat al juliol, encara en estat de xoc pel resultat del referèndum britànic. La bombolla de filtres fa més difícil que el nostre món es posi en dubte.

El sistema de recomanació de continguts a través d'algorismes no és exclusiu de Facebook. Google personalitza les cerques: dues persones que busquin el mateix n'obtindran resultats diferents. 

La personalització dels continguts pren especialment valor quan s'hi afegeix un altre fet: Facebook o Google no discriminen entre les notícies veraces de les falses. Un rumor pot escampar-se amb la mateixa facilitat que una informació periodística signada per una capçalera de referència. Una notícia falsa que diu que el papa Francesc dóna suport a Trump pot rebre el mateix tractament per part de l'algorisme automàtic de Facebook que un gran reportatge de 'The New York Times'. És la postveritat.

La directora de 'The Guardian', en el seu article titulat ' Com la tecnologia altera la veritat', ho resumeix així: "Ara estem atrapats en una sèrie de confuses batalles entre forces oposades: entre la veritat i la falsedat, el fet i el rumor, l’amabilitat i la crueltat; entre els pocs i els molts; entre els connectats i els alienats; entre la plataforma oberta de la web com la van concebre els seus arquitectes i els jardins tancats de Facebook i altres xarxes socials; entre el públic informat i la multitud equivocada".

Tot plegat ha obligat Mark Zuckerberg a moure fitxa i a anunciar un seguit de mesures per aturar els rumors a Facebook.

A few weeks ago, I outlined some projects we're working on to build a more informed community and fight misinformation....

Posted by Mark Zuckerberg on  dijous, 15 / desembre / 2016

Obama, indirectament, en el discurs de comiat d'aquesta matinada, ha donat per bones les teories que atribueixen a la xarxa de Zuckerberg un gran poder a l'hora de decantar el vot dels nord-americans cap a Trump. Conclou el president sortint " L' auge del partidisme descarat, l'augment de les desigualtats econòmiques i regionals, la fragmentació dels mitjans de comunicació en un canal per a cada gust, tot això ha fet que aquestes divisions semblin naturals, fins i tot inevitables.  I cada vegada més, ens sentim tan segurs dins les nostres bombolles que acceptem només la informació, sigui certa o no, que s'ajusti a les nostres opinions, en lloc de basar les nostres opinions sobre evidències existents". "Aquesta tendència representa una tercera amenaça per a la nostra democràcia. La política és una batalla d'idees. Així és com es va dissenyar la nostra democràcia. En un debat sa, prioritzem diferents objectius i les diferents maneres per assolir-los. Però sense una base comuna dels fets; sense la voluntat d’admetre nova informació, i admetre que el teu oponent està expressant un punt just, i que la ciència i la raó són importants, continuarem parlant des de la superioritat, fent que l’acord i el compromís siguin impossibles". 

Article d'Antoni Bassas: Propòsit per al 2017: dieta de notícies variada

Més continguts de