La campanya del ‘Brexit’, segona part

LondresAmb unes enquestes molt igualades, que ofereixen un retrat de la societat britànica pràcticament dividida en dues meitats exactes, la campanya del referèndum del Brexit es va reprendre ahir després de la suspensió per l’assassinat, dijous passat, de la diputada laborista Jo Cox. Just abans del parèntesi, els sondejos donaven avantatge a l’opció de marxar.

Mentre que els partidaris de quedar-se a la Unió Europea van continuar amb la seva estratègia inalterable, advertint de les catastròfiques conseqüències econòmiques d’una sortida, el grup oficial partidari de sortir-ne, Vote leave [Vota marxar], liderat per l’exalcalde de Londres Boris Johnson, va suavitzar força el discurs en relació amb la immigració, punt central del seu argumentari.

Tant el primer ministre, David Cameron, com el seu responsable d’Economia, George Osborne, van assegurar en aparicions televisives, una vegada més, que abandonar la UE suposaria empobrir el país, especialment “les classes treballadores”. Cameron va advertir que calia pensar bé el vot: “Si marxem i ens adonem que ens hem equivocat no hi haurà marxa enrere”.

Molt significativa va ser la crítica d’alguns dels participants en el programa Question time, de la cadena BBC One, que van retreure al premier la confusió que els dos bàndols han generat durant la llarga campanya, amb exageracions de xifres econòmiques, la invocació de tota mena d’experts o una campanya de la por. Però la immigració, un cop més, va aparèixer com el punt més calent d’una sessió de preguntes molt incòmoda , en què Cameron va experimentar l’hostilitat de bona part del públic del plató.

Per la seva banda, apareixent amb pell de xai en un míting a Londres, Boris Johnson va demanar una amnistia fiscal per als immigrants il·legals arribats al país abans del 2004, quan va tenir lloc l’ampliació de la UE als països de l’Est. Fins i tot es va declarar “pro immigració”. “Sóc un orgullós descendent d’immigrants turcs -va afegir-. I sóc favorable a una amnistia perquè és humanitari fer-ho i econòmicament racional, i suposa recuperar el control d’un sistema que ara està totalment fora de control”.

L’estratègia de Vote leave sobre la immigració es va allunyar ahir de la de l’altre gran grup partidari del Brexit, que lidera Nigel Farage, líder del UKIP, que ahir admetia que l’atac a Cox era un “acte terrorista” que podria perjudicar la seva opció de marxar de la UE i neutralitzar “l’impuls” que havia tingut. Dijous, hores abans de l’assassinat, Farage va presentar un cartell amb el lema “Punt de ruptura”, en què apareixien refugiats a Eslovàquia tractant d’entrar a Europa. Una imatge que va indignar molts sectors de la societat britànica i que ahir, represes les hostilitats, Osborne la va associar a la propaganda nazi i la va qualificar de “repugnant i vil”.

Farage també va ser criticat per Michael Gove, ministre de Justícia i company de viatge de Johnson en la defensa del Brexit. En un altre programa de televisió, Gove va assegurar que en veure’l es va “estremir” i que li va “semblar que era el pitjor que es pot fer”. Gove, com Johnson, es va mostrar “a favor de la immigració”.

La immigració continuarà fins al mateix dia de la votació en el centre del debat. Perquè Farage va anunciar ahir, també en una altra intervenció televisiva, que el polèmic cartell és una sèrie d’un seguit d’anuncis que apareixeran en la premsa i a través d’internet des d’avui i fins al 23 de juny.