Publicitat
Publicitat

Un càrrec amb uns poders que encara estan per definir

En ple pols entre els Germans Musulmans i l'exèrcit, els poders del nou president egipci, Mohammed Mursi, encara no estan del tot perfilats. En un procés de transició com el que viu Egipte, els poders formals són un cosa i els reals tota una altra. D'aquí la incertesa sobre quin serà realment el marge de maniobra del president.

L'annex constitucional suplementari

Segons la declaració constitucional suplementària, Mursi serà l'encarregat de nomenar el govern i tots els alts càrrecs de l'administració pública, tindrà la capacitat de vetar les propostes de llei presentades per la junta militar, en possessió del poder legislatiu després de la dissolució del Parlament, i també de convocar i fixar la data de les eleccions legislatives. Els generals, per la seva banda, es reserven l'última paraula en les qüestions de seguretat nacional i en totes les relatives als afers militars, inclòs el pressupost. Per exemple, el president no pot declarar la guerra a un altre país sense el consentiment del Consell Nacional de Seguretat, un organisme controlat per les forces armades. Així mateix, la cúpula de l'exèrcit es reserva el dret de vetar qualsevol provisió de la Constitució que no consideri adequada.

La visió dels Germans Musulmans

La confraria islamista i bona part de l'oposició rebutgen la declaració constitucional suplementària en considerar que la junta militar no té la potestat d'alterar de manera unilateral un text aprovat pel poble en referèndum. Així mateix, els Germans Musulmans s'oposen a la decisió de dissoldre les dues cambres del Parlament, ja que consideren que la sentència del Tribunal Constitucional només anul·la l'elecció d'un terç de la cambra baixa. Segons ha filtrat la premsa egípcia, en les seves negociacions secretes amb els militars els islamistes reclamen que el legislatiu continuï operant encara que sigui només de manera parcial. Com que el Parlament està dominat pel braç electoral dels Germans Musulmans, del seu futur dependrà la capacitat de Mursi d'impulsar el seu projecte polític.

Els tribunals com a àrbitre, Tahrir com a eina

Com que militars i islamistes semblen enrocats en les seves postures, és molt probable que el seu litigi per la distribució de competències s'acabi decidint als tribunals. De fet, aquesta setmana el Tribunal Superior Administratiu va aplaçar el seu veredicte sobre la validesa de l'Assemblea Constitucional, la dissolució del Parlament i la legalitat de la declaració constitucional.

La falta de consens entre els principals actors de la transició ha abocat el poder judicial a prendre decisions de molta rellevància política. Encara que es considera que la junta militar té la capacitat de condicionar els veredictes de la justícia, a vegades ha sorprès a tothom exhibint independència. L'últim cop va ser aquesta mateixa setmana, en derogar el decret que atorgava a la policia militar la capacitat d'arrestar manifestants sense cap ordre judicial.

A més dels tribunals, Tahrir també pot jugar un paper clau en la disputa entre militars i islamistes, ja que els Germans Musulmans l'estan utilitzant com a eina de pressió. I és que des de fa deu dies, i com a resposta a la promulgació de l'annex constitucional, centenars de persones estan acampades a Tahrir.

Més continguts de