Les conseqüències de viure en terra irradiada
La contaminació de Txernòbil té efectes negatius sobre la salut de cinc milions de persones
Kíev (ucraïna)Emil Kritsinia va fugir de la guerra i es va trobar vivint en un poble contaminat per la radiació. Tenia només 11 anys quan el van enviar a viure a casa l’àvia. A la seva terra natal, Abkhàzia, havia esclatat un conflicte fratricida i la seva mare va decidir portar-lo a un lloc segur: Khristinovka, un petit poble situat a 60 quilòmetres de la central de Txernòbil. “Aquí tot estava tranquil, l’àvia ens va dir que no havíem de tenir por perquè ella hi vivia i no tenia cap mena de problema”, explica. L’Emil va deixar al darrere un perill palpable, amb morts reals al carrer, per afrontar un enemic invisible.
Khristinovka és un dels pobles que les autoritats soviètiques van evacuar després de l’accident de Txernòbil, perquè les terres estaven irradiades. Però unes quaranta famílies continuen vivint a la zona, principalment perquè no hi veuen una altra alternativa. “Potser hi ha llocs on no hi ha radiació. Però són llocs on tampoc hi ha feina. Tinc tres fills. On els podria portar?”, es justifica l’Emil. Aquí té una casa i pot viure del que dóna l’hort. Cultiva patates, cols, tomàquets, i cria ànecs i porcs. Tot per al consum propi, perquè a causa de l’accident ningú vol comprar els seus productes.
Trenta anys després de l’accident, un dels elements més perillosos per a la salut continua sent el cesi-137, que s’emmagatzema en els sediments i tendeix a acumular-se en els teixits de les plantes, i entra d’aquesta manera a la cadena alimentària. Es troba principalment en productes com la llet, el peix o els bolets. “La gent que viu als territoris contaminats pateix sobretot problemes a l’aparell digestiu, al fetge, a l’estómac, però també al conducte urinari i al sistema excretor”, diu Anatoli Txumak, director del Centre Nacional d’Investigació de Medicina de les Radiacions.
Es calcula que actualment uns cinc milions de persones viuen en zones contaminades per la radiació a Ucraïna, Bielorússia i Rússia. I no només dintre de la zona que va ser evacuada. Amb motiu del trentè aniversari del sinistre, el grup ecologista Greenpeace ha fet un estudi de camp amb el qual ha pogut verificar l’existència de “punts calents” en zones teòricament netes. A la regió ucraïnesa de Rivne han analitzat 50 mostres de llet i han conclòs que totes menys quatre contenien nivells de cesi superiors als autoritzats. I el 42% de les mostres de gra que van recollir al districte d’Ivankiv contenen nivells massa alts d’estronci-90, una substància potencialment cancerígena que pot danyar el material genètic de les cèl·lules.
Stanislav Iujimenko té 19 anys, estudia economia i pateix artrogriposi. Els seus tendons són massa curts i no pot estirar ni les mans ni els peus. Està condemnat a viure en una cadira de rodes, malgrat les sis operacions que ha patit. “Quan era petit, a la meva classe érem 20 alumnes i només 4 podien fer gimnàstica normalment. Els altres estàvem dispensats, total o parcialment, per raons mèdiques”, explica per fer comprendre els problemes de salut que han patit els nois de la seva regió.
“Menjàvem sense precaucions”
Va néixer a Maksimovitxi, un poble situat a només tres quilòmetres de la zona d’exclusió. I la seva mare, que tenia nou anys quan es va produir l’accident, reconeix que no va ser conscient del perill fins que no va néixer el seu fill. “Menjàvem productes locals, sense prendre precaucions més enllà de netejar-los amb aigua. Al principi els meus pares van vendre la vaca, però després en van comprar una altra i vam beure llet sense pensar-hi”, explica.
A mesura que passa el temps, la sensació de perill s’ha anat diluint entre la població. I les autoritats han suspès moltes mesures de seguretat a causa dels problemes econòmics. El 2012 el govern va deixar de fer controls. Després va suspendre la distribució de ferocin, una substància que accelera l’eliminació del cesi. I, finalment, ha cancel·lat la cantina escolar, un dels pocs menjars nets al quals podien accedir els nens. “El govern ens ha abandonat. Progressivament hem anant perdent totes les ajudes que rebíem. Ningú es preocupa per nosaltres malgrat tot el que hem patit a causa de Txernòbil”, es lamenta la mestra d’escola Natàlia Liukaninka. Els més perjudicats han sigut els habitants de la “zona 4”, la categoria que designa les localitats on es va detectar l’existència de contaminació però a un nivell prou baix que no justificava l’evacuació.
Es precisament aquí on la gent continua bevent i menjant productes contaminats. “No vull marxar perquè això és casa meva, els meus pares estan enterrats aquí. I els nostres cossos s’han adaptat”, diu Oxana Oborska, una veïna, mentre dóna menjar a les gallines. Però les dades demostren el contrari: només pel que fa al càncer de tiroide, la incidència entre la població de les zones contaminades és 1,5 vegades més alta.
