Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Qui decideix la sort d'Europa?

Divendres la gran plaça Sintagma d'Atenes tenia un cert aire desangelat. Malgrat les tres mil persones que assistien al míting final del Pasok, les banderes verdes del partit socialista panhel·lènic, l'escenari amb el Parlament de fons, i amb un Evànguelos Venizelos advertint que avui es decideix si Grècia ha de seguir dins d'Europa i de l'euro. El país es prepara per a una catarsi.

França i Grècia votaran avui la sort de la Unió Europea. Una victòria del socialista François Hollande a França reforçarà aquest canvi de discurs que ha convertit el creixement en la nova paraula màgica que ha de transformar les economies de l'euro, encara que ningú expliqui com. Però un Parlament grec fragmentat, incapaç de formar aliances i amb una majoria contrària als nous esforços del pla de rescat internacional, serà la culminació del fracàs d'aquesta Europa de la crisi.

Les eleccions gregues són un gran interrogant. És el resultat de la por i la revolta. El càstig a una classe política irresponsable que, com prometia el conservador Andonis Samaràs en un dels seus mítings, vol "canviar-ho tot". Però Samaràs apareixia acompanyat de Kostas Karamanlís, el nebot de Konstandinos Karamanlís, el primer ministre que va portar Grècia a la ruïna postolímpica.

Els grecs se senten "el laboratori per veure fins on pot arribar la gent", admetia ahir a l'ARA una economista grega. Han patit la decepció europea més profunda. Veuen que tres anys de protesta organitzada no han servit per canviar un destí que els ve marcat i, avui, podrien optar per la pitjor de les opcions si es confirma la irrupció amb força del partit neonazi Alba Daurada al Parlament de Sintagma. Quan en aquesta plaça -escenari de manifestacions pacífiques i d'esclat de ràbia- el pensionista Dimitris Christoulas, de 77 anys, es va suïcidar, fa poc més d'un mes, el periodista grec Nick Malkoutzis escrivia al seu blog que "el llarg i dolorós suïcidi de Grècia" havia començat molt abans, amb la fragmentació d'una societat que avui també votarà dividida.

El risc grec

Mentre la premsa europea omple pàgines i pàgines parlant del duel francès entre François Hollande i Nicolas Sarkozy, els diaris nord-americans lliguen la sort de l'euro al que passi en els pròxims dies al Parlament grec. Si no hi ha una majoria de govern estable, la incertesa política i econòmica es pot encomanar.

Itàlia ha començat a posar rostres a la crisi. Augment dels suïcidis, manifestacions d'aturats i actes de desesperació com el d'aquest empresari italià que, atrapat per un deute de 2.000 euros amb Hisenda, va protagonitzar un segrest d'unes hores dels treballadors d'una oficina local de l'agència tributària.

Portugal acumula un any d'ajustaments radicals amb l'objectiu de rebaixar el dèficit del 9'8% al 3% a finals de l'any que ve. Han apujat impostos, han retallat els sous dels funcionaris i les pensions -tot i que de mitjana no arribaven als 400 euros al mes-. Els portuguesos s'empobreixen. A les botigues de luxe de l'avinguda Da Libertade de Lisboa hi compren sobretot els hereus de les grans fortunes d'Angola. Un 35% dels joves estan a l'atur i les antigues colònies s'han convertit en el nou Eldorado on buscar-se la vida. El sud d'Europa mira cap a França però sent l'alè de Grècia molt a prop.

Les possibilitats transformadores d'una victòria d'Hollande són a més llarg termini. França té noves eleccions a l'Assemblea Nacional al juny, així que la campanya no es tanca avui. El risc grec és imminent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT