El desafiament de Netanyahu

JerusalemIsrael manté la fermesa i continua jugant la carta de l’enfrontament amb els països que divendres van votar una resolució al Consell de Seguretat de l’ONU contrària a les colònies jueves als territoris ocupats. Malgrat això, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va haver de sentir algunes crítiques internes que sostenen que la política de desafiament al món sencer que ha iniciat el mandatari tindrà un efecte negatiu i contrari als interessos d’Israel. En un nou gest provocador, el govern israelià preveu discutir avui l’autorització de nous permisos per construir 618 habitatges al sector oriental de Jerusalem, segons l’ONG Anar Amim, que supervisa la construcció d’assentaments. En aquest sentit, i segons les mateixes fonts, el vicealcalde de Jerusalem, Meir Turjeman, planeja construir-hi unes 5.600 unitats més.

Les noves mesures de represàlia que es van conèixer ahir inclouen la suspensió dels “programes d’ajuda” a dos països africans: el Senegal i Angola. La número dos d’Afers Estrangers, Tzipi Hotovely, va explicar a l’emissora de ràdio de l’exèrcit que no és possible que aquests països vinguin a Israel “per aprendre sobre lluita antiterrorista, ciberdefensa i tecnologies agrícoles i que després facin el que volen a l’ONU”. Tot i això, Israel va viure el dia més tranquil des de la votació de la nit abans de Nadal, i els mitjans, públics i privats, van reduir significativament la informació sobre aquesta crisi, que enfronta l’estat jueu amb els membres del Consell de Seguretat de l’ONU que van votar contra l’expansió de les colònies a la Cisjordània ocupada. Alguns observadors vinculen aquesta reducció del volum d’informació amb el fet que una de les carteres que té Netanyahu és la d’Informació. El mateix cap de l’oposició, el laborista Isaac Herzog, va dir que Israel és l’únic país del món desenvolupat on el primer ministre és alhora el titular d’Informació.

L’ofensiva diplomàtica de Netanyahu la van qüestionar algunes personalitats com ara Dov Weisglass, un dels principals assessors de l’excap de govern Ariel Sharon, que la va qualificar de “ridícula” i va afirmar que tindrà conseqüències negatives per al país. Les protestes d’Israel s’han estès a tots els països que van votar al Consell de Seguretat. Un dels diplomàtics convocats al ministeri d’Afers Estrangers va ser Miguel Moro, el número dos de l’ambaixada d’Espanya a Tel Aviv, que va haver d’escoltar la reprimenda el dia de Nadal. Segons fonts diplomàtiques, l’esbroncada va ser molt dura.

Sense incidències per a Espanya

Però Emmanuel Nahshon, portaveu del ministeri d’Afers Estrangers israelià, va afirmar després en un to més suau que en dies anteriors: “No hi haurà delegacions israelianes que viatgin a Espanya ni delegacions d’Espanya que vinguin a Israel, almenys de moment. Estem parlant d’una limitació temporal que no tindrà incidències en les relacions bilaterals amb Espanya, que són molt bones”.

A Brussel·les, però, hi ha molt de malestar i no només pel fons de la qüestió, tot i que això és el principal, sinó també per les formes d’Israel. D’entrada, els ambaixadors europeus van ser convocats precisament el mateix dia de Nadal, el dia més assenyalat del calendari cristià. “És com si nosaltres convoquéssim l’ambaixador d’Israel el dia de Yom Kippur”, asseguren en algunes cancelleries europees.

I pel que fa al fons de la qüestió, Brussel·les no acaba d’entendre el rebombori que ha causat Netanyahu, tenint en compte que la posició d’Europa respecte de la il·legalitat de les colònies jueves “és prou coneguda a Israel i no hauria de sorprendre ningú”. La resolució 2334 del Consell de Seguretat de l’ONU, que va ser aprovada per tothom amb l’única abstenció dels EUA, només confirma que les colònies jueves, incloent-hi les que hi ha a Jerusalem Est, són il·legals d’acord amb la llei internacional i “no tenen valor jurídic”. Fonts diplomàtiques a Brussel·les no amaguen el seu disgust amb el comportament de Netanyahu i adverteixen que si el dirigent israelià continua per aquest camí, hi haurà “erosions” en les relacions bilaterals, “malgrat que això no és el que desitja la Unió Europea”.

Tot sembla indicar que potser Benjamin Netanyahu ha captat el missatge de Brussel·les i per això els israelians han acabat moderant el seu discurs. En qualsevol cas, els israelians esperen amb impaciència que s’acabi el mandat de Barack Obama el 20 de gener i entri Donald Trump a la Casa Blanca. Diuen que aleshores qui s’encarregarà de desafiar la resta del món, començant per l’ONU, serà el nou president nord-americà.