Els indignats de Bielorússia

MoscouLes manifestacions que al febrer i al març han fet sortir milers de persones als carrers de Bielorússia contra l'impost que multa els que treballen menys de 183 dies l'any han acabat reprimides per la força però han posat de manifest el descontentament creixent dels bielorussos, que des del 1994 estan governats pel mateix president, Aleksandr Lukaixenko.

Des del desembre del 2010, quan les protestes contra el frau electoral durant la reelecció de Lukaixenko es van saldar amb més de 700 detinguts, que a Minsk no s'havien vist escenes de violència policial com les d'aquestes manifestacions. Des de mitjans de febrer que la gent va començar a sortir al carrer de moltes ciutats com Minsk, Gomel, Grodno, Brest i Vitebsk contra l'impopular impost que multa els que treballen menys de 183 dies l'any, una reminiscència soviètica enfocada ara a combatre l'economia en negre. A finals del 2016 l'estat va enviar cartes a 470.000 bielorussos –un 10% de la població activa– amb l'exigència de pagar l'impopular impost que colpeja precisament les famílies més necessitades.

Les protestes s'han anat repetint i els líders opositors han intentat canalitzar-les i es preveia fer-ne una el 25 de març, quan el país celebra el Dia de la Llibertat, en record de la proclamació el 1918 de la República Popular de Bielorússia. Lukaixenko va anunciar que aturaria durant un any la recaptació del polèmic impost però dies abans del 25 també van començar les primeres detencions preventives de la majoria de líders opositors i també d'un grup d'almenys 27 persones de qui el poder diu que podrien tenir vincles amb el terrorisme.

La policia va reprimir amb duresa les convocatòries del dia 25 amb més de 120 detinguts –entre manifestants, periodistes i defensors dels drets humans– i també les manifestacions de l'endemà que exigien l'alliberament dels arrestats. La versió oficial és que s'intenta frenar l'extremisme i el terrorisme.

La diferència respecte a les protestes del 2010 i les anteriors del 2006 és que aquelles eren més polititzades i minoritàries que no pas les d'ara, que semblen més un crit dels més desesperats econòmicament en un estat que fins ara havia garantit les necessitats socials. A Bielorússia prop d'un 70% de l'ocupació i del producte interior brut, que fa dos anys que no para de disminuir, ve de les empreses estatals, que últimament han hagut d'acomiadar personal o reduir la setmana laboral.

El periodista bielorús i analista del centre Carnegie Artiom Xraibman explica que, tot i que es parli de Bielorússia com "l'última reserva del socialisme" i de Lukaixenko com "l'últim dictador d'Europa", les protestes han sigut possibles perquè precisament s'està deteriorant l'estat social a causa de la crisi econòmica. A més, des de fa un any i mig que es viu un cert desgel i un cert acostament a Europa provocat per la tensió amb les relacions amb Rússia que no pot pagar com abans per l'estabilitat bielorussa.

Segons aquest periodista, durant aquest temps el règim de Lukaixenko s'havia suavitzat i la policia tenia l'ordre de no detenir els manifestants, i això també ha permès que la gent tingués menys por de sortir que abans. "Ara la majoria passiva simpatitza amb els que surten al carrer perquè tothom a la família o entre els amics té algun paràsit", explica Xraibman, per a qui "l'impost ha sigut la gota" que ha fet esclatar un malestar antic.

La repressió de les protestes ha sigut condemnada internacionalment però no d'una manera tan forta com altres vegades. Aquesta setmana el president bielorús es reunirà a Sant Petersburg amb Vladímir Putin per intentar millorar les relacions bilaterals, agreujades quan Minsk es va oferir per acollir les converses de pau d'Ucraïna. Els dos líders posaran sobre la taula el conflicte pel preu del gas rus i les divergències sobre el control de la frontera, que des del 1996 està lliure de duanes. Rússia ha instaurat controls, mentre que Minsk ha flexibilitat la política de visats per a molts estrangers. A més, Moscou voldria construir una base aèria a Bielorússia, que se sumaria a tres punts d'observació militar que ja hi té.