AMÈRICA LLATINA
Internacional 01/06/2016

La dimisió d’un altre ministre agreuja la crisi brasilera

El titular de Transparència havia criticat la lluita anticorrupció

Joaquim Piera
3 min
La dimisió d’un altre ministre agreuja la crisi brasilera

São PauloNova sotragada política al Brasil, quan encara no fa un mes que es va viure la traumàtica destitució temporal de Dilma Rousseff. El govern provisional de Michel Temer ha perdut el segon ministre en només 20 dies de mandat. Fabiano Silveira, responsable de la cartera de Transparència, Fiscalització i Control, va ser enxampat en una conversa gravada amb un telèfon mòbil amb el president del Senat, Renan Calheiros, i un exdirectiu de l’empresa Petrobras, Sérgio Machado, en què criticava l’operació Lava Jato, el macroprocés de corrupció a la petroliera estatal, i donava consells als dos interlocutors perquè intentessin defugir-ne la responsabilitat. El màxim responsable de les bones pràctiques del nou executiu va haver de presentar la dimissió a corre-cuita, tot i assegurar que comptava amb el suport de Temer.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Sérgio Machado, que era un dels homes de confiança dels centristes a Petrobras, ha sigut el causant directe de la dimissió tant de Fabiano Silveira com anteriorment -el 23 de maig- de Romero Jucá, ministre de Planificació i alhora al capdavant del PMDB, és a dir, de la formació del president Temer. En els dos casos el modus operandi ha sigut el mateix: filtració a mitjans de comunicació de converses privades gravades amb el mòbil de Machado, que està col·laborant amb la justícia federal a canvi de veure reduïda la més que probable condemna en el procés judicial per l’operació Lava Jato, un escàndol que esquitxa tots els partits amb representació parlamentària.

En els 20 dies que ha ocupat el càrrec, Fabiano Silveira ha sigut l’executor de la polèmica extinció de la Controladoria-Geral da União (CGU), l’òrgan responsable de la prevenció i el combat a la corrupció en el sector públic i que en els governs del Partit dels Treballadors de Rousseff i Lula da Silva depenia del ministeri de la Presidència. La mesura, presa el primer dia en exercici de Michel Temer, i el nomenament de fins a set ministres involucrats en l’operació Lava Jato van posar en alerta l’esquerra brasilera sobre les intencions reals del nou executiu en relació a la investigació més important que s’ha fet mai al país contra la corrupció sistèmica.

Les dimissions de dos ministres -Jucá per haver intentat frenar les investigacions i Silveira per haver-la criticat- exemplifiquen les turbulències d’un “govern de concentració i salvació nacional”, en paraules dels partits que li donen suport i taquen la seva pròpia credibilitat, com ha denunciat l’ONG Transparència Internacional, que ha trencat el diàleg amb l’executiu.

Entre els centristes, hi ha autèntic pànic pels enregistraments que hagi pogut fer Sérgio Machado, que tenia via lliure entre els alts càrrecs del partit. La caiguda de Silveiro representa un cop dur especialment per al president del Senat, Renan Calheiros, ja que el ministre havia sigut la seva aposta.

A més, el Tribunal Suprem Federal ha recordat que Calheiros serà jutjat “d’aquí poc”. El president del Senat, el tercer en la línia de successió de Temer, és acusat d’haver utilitzat finançament il·legal d’una constructora per pagar la pensió d’una filla il·legítima. El tribunal ja va apartar del càrrec, per males pràctiques, el president del Congrés, Eduardo Cunha, per evitar que fos president de la República en cas de qualsevol imprevist amb Temer.

El mateix dia que plegava Silveiro, es va saber que un fill del president, Michelzinho Temer, de set anys, és propietari de dos immobles comercials valorats en 500.000 euros en un dels barris més exclusius de São Paulo. Tot i que Temer va assegurar que la transferència va ser feta com a donació, una espècie d’herència anticipada, la notícia va alimentar les especulacions sobre si l’ara president estaria intentant distorsionar la declaració de béns públics, que ja havia augmentat un 300% entre el 2006 i el 2014.

stats