Publicitat
Publicitat

Trump promet deixar la gestió dels seus negocis

No aclareix qui en tindrà el control ni esvaeix les sospites de conflictes d’interessos

Donald Trump va assegurar ahir a través d’una sèrie de tuits que deixarà de gestionar el seu imperi immobiliari quan assumeixi la presidència dels Estats Units el 20 de gener. L’empresari novaiorquès, que segueix utilitzant el seu compte de Twitter per anunciar detalls sobre el seu futur govern i les seves polítiques, va explicar que es retirarà del capdavant del seu “gran negoci” per “centrar-se totalment” a liderar el país. El seu anunci, però, no convenç els seus crítics, que consideren que els conflictes d’interessos entre la seva presidència i la seva companyia seguiran encara que els seus fills es facin càrrec de la gestió.

Trump ha informat també que el pròxim dia 15 farà una roda de premsa, acompanyat dels seus fills, per explicar els detalls d’aquesta decisió. “Tot i que no estic obligat a fer-ho per llei, crec que visualment és important, com a president, que de cap manera hi hagi un conflicte d’interessos amb els meus negocis”, va tuitejar, i va afegir: “S’estan preparant els documents legals per excloure’m totalment de les operacions de negocis. La presidència és una feina més important!”

La seva declaració fa entreveure que no deixarà de ser el propietari de Trump Organization i, molt probablement, els seus fills seran els que la dirigiran mentre ell ocupi la Casa Blanca. Tot i així, experts legals creuen que l’única manera d’evitar les sospites de conflicte d’interessos és creant un blind trust (un fideïcomís cec): un administrador independent seria l’encarregat de gestionar l’empresa sense tenir relació amb el futur president. Això és el que han fet antecessors seus amb una situació semblant.

Un exbanquer liderarà el Tresor

D’altra banda, Trump segueix escollint els membres del seu govern. Ahir va anunciar un dels més importants, el secretari del Tresor, és a dir, el ministre d’Economia. Steven Mnuchin, de 53 anys, un exexecutiu de Goldman Sachs i cap financer de la campanya electoral, serà l’encarregat de la política econòmica del seu govern. En una entrevista a la televisió CNBC, Mnuchin va afirmar que la seva prioritat serà reformar el sistema fiscal del país. “Farem la retallada més gran d’impostos des de Ronald Reagan”, va dir, i va explicar que el govern de Donald Trump vol reduir la taxa impositiva de les empreses del 35% al 15%.

L’equip de transició del president electe va revelar també que dos milionaris, Wilbur Ross i Todd Ricketts -propietari de l’equip de besibol Chicago Cubs-, dirigiran el departament de Comerç. Ross com a secretari i Rickets com el seu segon.

El magnat evita que un miler de llocs de treball marxin a Mèxic

Donald Trump, juntament amb el governador d’Indiana i vicepresident electe, Mike Pence, anunciarà avui des de la fàbrica Carrier a Indianapolis que ha aconseguit un acord amb aquesta companyia perquè mantingui en aquest estat la meitat dels 2.000 llocs de treball que tenia pensat traslladar a Mèxic. Tant el fabricant d’aires condicionats Carrier com el president electe dels EUA van anunciar la notícia a través dels seus comptes a Twitter.

“Un acord magnífic per als treballadors!”, va tuitejar Trump. Durant la campanya electoral, l’ara president electe va prometre que si era elegit intentaria evitar que les feines del sector industrial continuïn marxant a altres països. De fet, aquesta promesa i la de negociar uns tractats comercials millors van ajudar-lo a obtenir el suport de la classe obrera blanca en estats clau com Michigan o Pennsilvània, que feia dècades que no votaven per un candidat presidencial republicà.

Trump, doncs, s’apunta un èxit. Tot i que encara no s’han revelat els detalls del pacte, alguns mitjans han especulat que el nou president hauria assegurat als propietaris de Carrier que reduirà tant les regulacions a les empreses com els impostos. D’altra banda, en l’acord hi hauria pesat el fet que un 10% dels beneficis de la companyia mare de Carrier, United Technologies, provinguin de contractes amb el govern federal -uns 56.000 dòlars anuals, segons el New York Times.

Més continguts de