Les dones saudites voten per primer cop en unes eleccions
És una fita simbòlica en un règim de monarquia absoluta
TunisEls vents de canvi desfermats per la Primavera Àrab fins i tot han arribat a l’Aràbia Saudita, per bé que molt esmorteïts. Per primer cop, les dones podran exercir el seu dret a vot i a ser candidates a les eleccions municipals que celebra avui la petromonarquia més populosa del Golf, una teocràcia amb unes normatives molt discriminatòries contra les seves ciutadanes. La iniciativa, promesa pel difunt rei Abdal·lah l’any 2005, va ser ajornada diverses vegades, tota una mostra del lentíssim ritme que requereix qualsevol canvi, per modest que sigui, en la conservadora societat saudita.
Aquests comicis seran els tercers en la història d’un país regit per una monarquia absoluta des de la seva fundació l’any 1931, i el nom del qual fins i tot pertany a la dinastia al poder: la casa dels Saüd. Els consells municipals, creats el 2005 i renovats el 2011, tenen una funció merament consultiva en qüestions com el desenvolupament urbà. L’Aràbia Saudita no disposa de cap altre òrgan polític electe, però sí d’un comitè consultiu que el monarca Salman bin al-Saüd nomena a dit.
Amb els seus vots, els electors saudites triaran els 3.159 membres dels 284 consells municipals distribuïts pel país. I entre els prop de 7.000 aspirants, 978 són dones. “Votar i poder-se presentar a les eleccions municipals és una fita història per a les dones saudites. El govern hauria de solucionar els problemes que fan difícil que les dones hi participin i reforçar aquest progrés”, sosté Sarah Leah Whitson, responsable al Pròxim Orient de l’ONG Human Rights Watch.
La campanya electoral ha estat marcada per les estrictes normes de la rigorista interpretació de l’islam associada a la dinastia del Saüd. Els cartells amb fotografies dels candidats estan prohibits, i els mítings han de respectar escrupolosament les normes de segregació de sexes. És a dir, que les candidates només poden adreçar-se als electors masculins a través de les xarxes socials, o bé parlant des de darrere d’uns plafons. Tot un desavantatge respecte als seus competidors si tenim en compte que només poc més de 130.000 dels 1,5 milions d’electors -en un país de 20 milions d’habitants- que s’han inscrit per votar són dones.
Unes eleccions xou?
“Molta gent creu que les eleccions són un xou perquè el govern vol demostrar que hi ha reformes. Tant és. L’important és com puc utilitzar-ho per canviar les coses. El canvi arribarà. L’única qüestió és quan”, explica l’activista Nassima al-Sada en declaracions al diari The Guardian. Per si de cas, el govern ha anul·lat les candidatures de diverses activistes feministes que demanen el final del sistema que obliga les dones a obtenir l’autorització d’un familiar masculí per poder obtenir un passaport, casar-se, viatjar o accedir a la universitat. Altres activitats, com conduir un cotxe, estan terminantment prohibides a les ciutadanes.
La contesa ha coincidit amb una renovada campanya internacional per demanar a les autoritats que alliberin el bloguer Raïf Badaui, un dels activistes saudites a favor de la llibertat d’expressió més coneguts. El bloguer, arrestat el 2012 i condemnat a 10 anys de presó, va iniciar ahir una vaga de fam.
Progressos en les converses sobre Síria
Els més de 100 membres de l’oposició siriana reunits des de dimecres a l’Aràbia Saudita han consensuat un comitè de 34 representants que s’encarregarà de supervisar les negociacions amb el règim de Baixar al-Assad patrocinades per la comunitat internacional i previstes per al mes vinent. Ara bé, la iniciativa encara haurà de superar diversos obstacles. Mentre l’oposició exigeix la dimissió d’Al-Assad a l’inici del procés de transició, el rais sirià, que no pensa abandonar el càrrec, va declarar ahir a Efe que no negociarà amb “terroristes”. Tanmateix, entre els membres del comitè negociador de l’oposició hi figuren 11 responsables de grups armats.
