Els electors de Mélenchon opten pel vot en blanc o l’abstenció

ParísA la fractura en el front republicà per impedir que Marine Le Pen arribi a l’Elisi, que es va evidenciar a França durant l’1 de maig, s’hi ha de sumar ara la veu triplement dividida dels insubmisos de Jean-Luc Mélenchon. Ahir es va fer públic el resultat de la votació de 243.128 adherits dels més de 400.000 inscrits al moviment de La França Insubmisa per saber per quina opció s’inclinen de cara a diumenge. I ho fan a tres bandes: el 34,83% opten per votar Macron, el 36,12% pel vot blanc o nul i el 29,05% per l’abstenció. Tot i que només hi van participar la meitat dels inscrits, això significa que dels afiliats al moviment que lidera Mélenchon que s’han pronunciat dos de cada tres no volen votar Macron.

De fet, el resultat de la votació va en concordança amb el propòsit del seu líder, que des de la nit de la primera volta de les presidencials es va negar a donar una consigna de vot a diferència de tots els seus rivals. Mélenchon, criticat principalment pels socialistes, va voler aclarir en una entrevista a TF1 que no votarà el FN, però va deixar la porta oberta al vot en blanc o fins i tot a l’abstenció. I aquestes dues últimes opcions són les que sembla que tenen més força entre els mélenchonistes.

Por a l’abstenció

És precisament la por que aquesta xifra de vots en blanc o d’abstencionistes es magnifiqui la que obliga a trencar el silenci a uns i altres, dins i fins i tot fora de França, per advertir del perill de la situació. A cinc dies de la cita electoral, la classe política francesa i els mateixos mitjans de comunicació han passat clarament a l’ofensiva per intentar evitar que el Front Nacional (FN) presideixi França.

El diari Le Monde va publicar ahir una tribuna de Iannis Varufakis en què l’exministre de Finances grec es preguntava “per què alguns líders de l’esquerra refusen donar suport a Macron contra Le Pen”, malgrat que “els progressistes francesos tinguin totes les raons d’estar enfurismats” contra l’exministre d’Economia ara candidat i rival de Le Pen. De fet, Varufakis conclou el seu article assegurant que es mobilitzarà “plenament” per ajudar Macron a batre Le Pen, de la mateixa manera que s’unirà “a les pròximes Nits Dempeus” que es convoquin per oposar-se al govern “quan, com a president, intenti seguir posant en pràctica el seu neoliberalisme que ja és un fracàs”.

En una altra tribuna del mateix diari, l’extitular de Justícia Christiane Taubira va anunciar també ahir que votarà Emmanuel Macron per evitar “una amenaça paralitzant per a les nostres llibertats i els nostres drets”, malgrat que agafa distàncies respecte al candidat i el programa que representa. Un suport públic que es preveia força improbable per a Macron, ja que Taubira -que va fer campanya pel candidat socialista, Benoît Hamon- representa el sector de l’esquerra més progressista i té un pes molt important a França. De fet, l’exministra va ser una de les veus discordants del govern d’Hollande des que Manuel Valls va ser nomenat primer ministre el 2014, i per Macron, de qui no s’ha estat de fer públiques les discordances que els separen. Taubira ha dit del candidat d’En Marxa, en alguna ocasió, que “és un producte del sistema” i que “deu molt als mitjans de comunicació”.

El primer ministre, Bernard Cazeneuve, també va prendre ahir la iniciativa per demanar el vot “sense ambigüitat” per a Macron. En un article al diari Libération, Cazenueve recorda que el vot de diumenge representarà una “elecció històrica” per als francesos. “El que el vot [dels francesos] posarà en joc és la voluntat de continuar fent viure els valors de la República”, assegura el primer ministre. I avisa: “La Unió Europea, debilitada pel Brexit, no resistirà un nou xoc com el que constituiria l’arribada al poder a França d’un govern obertament euròfob”, fent referència així a la proposta de Marine Le Pen de sortir de la UE via referèndum. Si això passés, “França es trobaria aïllada, la seva paraula seria reduïda i la seva credibilitat minvada per molt de temps”, escriu Cazeneuve. Amb l’experiència d’haver estat al capdavant del ministeri d’Interior durant més de dos anys abans d’agafar la batuta de primer ministre, Cazeneuve assegura que “davant l’amenaça terrorista, Marine Le Pen ho ha fet tot per dividir el país”, i matisa que “els parlamentaris del Front Nacional no han votat cap llei antiterrorista” i que fins i tot “les han combatut amb determinació”. És per això que “davant aquests riscos, cap responsable polític no té dret a dubtar, o a no dir clarament la seva elecció”, jutja Cazeneuve.

La premsa contra Le Pen

La classe política no és, però, l’única que s’està mobilitzant per demanar el vot anti Front Nacional. Libération va publicar ahir un dossier especial de 16 pàgines amb l’objectiu de desmuntar el partit d’extrema dreta. “Jean-Marie Le Pen gaudia de les provocacions amb connotacions antisemites, Marine Le Pen les evita. Però, ¿ha canviat tant el partit? D’aparença, sí. En realitat, no”, escriu el director, Laurent Joffrin, en l’editorial que obre el ball d’articles.

Mediapart, el portal dedicat al periodisme d’investigació, també va dedicar ahir un dossier al finançament del partit d’extrema dreta, que va assegurar que prové “de bancs mafiosos de Rússia”. I, per acabar, el diari catòlic La Croix va optar ahir, per segona vegada en la seva història, per demanar el vot per a un presidenciable, en aquest cas Macron. El primer cop que ho van fer va ser el 2002, quan Jacques Chirac es va enfrontar a Jean-Marie Le Pen.

Mort i resurrecció del socialisme francès?

“El Partit Socialista d’Epinay [quan François Mitterrand va agafar el timó dels socialistes el 1971] està mort i ben mort”. Així es va esplaiar ahir el primer secretari del Partit Socialista francès, Jean-Christophe Cambadélis, després d’assimilar els mals resultats que el candidat socialista, Benoît Hamon, va obtenir en la primera volta de les eleccions d’ara fa deu dies. Per començar de nou, Cambadélis té en el punt de mira les legislatives del juny perquè en els pròxims cinc anys no hi hagi a la cambra baixa “una majoria de dreta i una forta presència del Front Nacional a l’Assemblea”. Per fer-ho, pensen “renovar la plataforma i els candidats” que presentaran -tot i que “serà Cazeneuve el jugador base”- fins al punt de “no reconèixer el PS”. La pregunta s’imposa: amb dos mesos n’hi ha prou per reconstruir la trencadissa?