Inundacions controlades als EUA per evitar que el Mississipí arrasi Nova Orleans
L'estat de Louisiana ha obert els dics del riu per desviar l'aigua cap a zones rurals i evitar que les crescudes afectin ciutats grans. Feia 38 anys que no s'havia de prendre aquesta mesura. Una àrea equivalent a un quart del territori de Catalunya, on viuen 25.000 persones
LouisianaLes autoritats de Louisiana han començat a obrir les rescloses en un sistema de dics del riu Mississipí per desviar part de les crescudes aigües cap a una zona rural. La inundació provocada vol evitar que puguin quedar inundades Nova Orleans i Baton Rouge, les principals ciutats de l'estat. És la primera vegada en 38 anys que les autoritats locals es veuen obligades a obrir les rescloses, una mesura causada per la forta crescuda del riu, la més gran en més de setanta anys. Una vegada oberta la resclosa, les aigües es dirigiran a l'àrea rural de la conca del riu Atchafalaya, una zona de 7.770 quilòmetres quadrats, l'equivalent a un quart del territori català, on resideixen prop de 25.000 persones, s'aixequen 11.000 edificis, hi ha milers d'hectàrees conreades i una reserva de vida animal. La zona quedarà coberta per més de set metres d'aigua en alguns punts, segons les autoritats estatals.
Enginyers de l'exèrcit nord-americà han començat a obrir les primeres rescloses del sistema de dics, que compta amb 125. Les autoritats han subratllat que s'obriran totes les rescloses, ja que podrien abocar-se prop de 17.000 metres cúbics per segon, tres vegades el volum que cau a les cascades del Niàgara en un dia sencer. De moment, tan sols s'obrirà la primera comporta, que permet el pas de 280 metres cúbics per segon. Segons el general Michael Walsh, del Cos d'Enginyers, el procés serà "més una marató que un esprint". "Estem fent servir tots els instruments de control d'inundacions amb què comptem", ha explicat el militar.
Si no s'haguessin obert les comportes, la pressió de les aigües, superior als 42.500 metres cúbics per segon, amenaçava d'enderrocar els dics que protegeixen Baton Rouge i Nova Orleans, que encara lluita per recuperar-se de la inundació soferta el 2005 al pas de l'huracà Katrina. A més, es veurien amenaçades fins a vuit refineries de petroli, que representen el 12% de la capacitat del país, i una central nuclear. Una cadena de tempestes i el desglaç després d'una temporada de neu especialment abundant ha causat una forta crescuda del riu Mississipí, el tercer més llarg d'Amèrica del Nord i el quart més cabalós del món.
