Sense BlackBerry també hi ha caos
Tot i la preocupació desbocada de les autoritats britàniques per les noves tecnologies des dels disturbis iniciats a Tottenham, alguns analistes creuen que se sobredimensiona la influència d'aquestes eines en les revoltes actuals
BarcelonaDavid Cameron ha anunciat que farà tot el que pugui per controlar les xarxes socials, un diputat londinenc dels laboristes va arribar a demanar a la companyia RIM -fabricant de BlackBerry- que bloquegés el sistema de missatgeria BBM durant els disturbis i la policia ha detingut a Colchester, al nord-est de Londres, un jove que preparava amb la BB una guerra... de pistoles d'aigua. Aquesta reacció de les autoritats britàniques entronca amb el bloqueig d'internet ordenat per les autoritats egípcies durant la revolta de la plaça Tahrir.
Salvant les distàncies entre una revolució que va fer caure un règim i els aldarulls als suburbis de Londres, el pànic a les noves tecnologies sembla instal·lat en el poder. Però els analistes s'ho miren amb escepticisme. A l'estudi Austerity and Anarchy: Budget Cuts and Social Unrest in Europe, 1919-2010, elaborat per dos investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i recollit pel bloguer de l'ARA Carlos Carrasco, es qüestiona aquest suposat efecte de les comunicacions peer to peer.
L'objectiu de Jacopo Ponticelli i Hans-Joachim Voth és demostrar, amb xifres que recorren la història, que les retallades pressupostàries provoquen sempre manifestacions i altres reaccions socials. Però l'apartat final de l'informe aborda les suposades possibilitats de les xarxes socials i la resta de sistemes de comunicació bidireccionals. "Els fets que s'han produït en el món àrab l'any 2010 i a principis del 2011 han portat molta gent a creure que una major disponibilitat de mitjans de comunicació tensa la relació entre el descontent social i els disturbis", plantegen.
Tot i admetre que aquests mitjans s'escapen del control que les autoritats poden exercir sobre la ràdio o la televisió, els investigadors adverteixen que, un cop analitzades les xifres, "els resultats no suggereixen que els països que tenen una major disponibilitat de mitjans de comunicació tinguin un major nivell de protesta social".
Joan B. Culla veu les arrels en el segle XIX
La mateixa prudència exhibeix el professor d'Història Contemporània de la UAB Joan B. Culla. Veu els disturbis de Londres com a fenomen "cíclic" de mal resoldre, calcat al que ja s'ha produït altres vegades a l'àrea metropolitana de la capital anglesa i amb el que va passar a la banlieue de París l'any 2005.
I l'essència del mecanisme encara és més vella: entronca amb les revoltes urbanes dels segles XVIII i XIX. "Des que la gent viu en ciutats, quan hi ha problemes econòmics, com ara un increment del preu del pa, salta la guspira. I la proximitat entre els ciutadans permet organitzar revoltes", reflexiona Culla. "Per això les ciutats sempre han estat vistes pel poder com un problema. Per això Napoleó III, amb el baró Haussmann, van refer el centre de París a mitjan segle XIX. Van canviar carrers estrets per grans bulevards [un dels quals es diu, precisament, Haussmann] per fer més difícils les barricades i facilitar l'entrada de l'artilleria, no ho van fer per estètica ni per facilitar la circulació dels cotxes, que no n'hi havia", resumeix l'historiador.
Un cop creada la societat urbana, per tant, la proximitat -a diferència de la dispersió de la pagesia- facilita les protestes i les revoltes. "Potser sí que ara les xarxes socials i els telèfons mòbils encara ho posen més fàcil, però sense aquestes eines ja hi havia protestes i n'hi hauria igualment ara", sentencia.
