Publicitat
Publicitat

MATANÇA A NORUEGA

Debat a Noruega pel codi penal que podria deixar en llibertat l'autor de la matança en 21 anys

Les lleis noruegues dificulten les penes superiors als 21 anys de presó. Alguns sectors consideren que són massa benevolents per a Behring Anders Breivik, que podria complir només 82 dies per cada víctima. El primer ministre insisteix a aplicar la fórmula de "més democràcia" per rebutjar la violència

Behring Anders Breivik, autor confés de la matança de Noruega, complirà un màxim de 21 anys de presó, segons els mitjans locals, perquè aquest és el màxim habitual de temps de permanència en un centre penitenciari, segons les lleis del país escandinau. I aquesta dada està crispant l'opinió pública. De fet, els periodistes ja van preguntar al ministre de Justícia per la suposada tebior de la legislació noruega la mateixa nit dels fets, però el ministre va negar-se a abordar el tema en aquell moment.

Els més crítics fan una regla de tres segons per la qual l'assassí només compliria 82 dies de presó per cada víctima –93, per ara–. A més, com que té 32 anys, sortiria al carrer amb 53 anys, una edat en què encara seria relativament jove. De fet, però, el límit de les condemnes de presó són a tots els codis penals, independentment del nombre de víctimes. El codi espanyol limita a 30 els anys d'empresonament, i només permet arribar als 40 si es tracta de casos de terrorisme.

La commoció a Noruega, però, ha desembocat en queixes contra la legislació. "Hi ha tantes persones innocents que van morir que em sembla que no té dret a viure", arriba a dir Mari Kaugerud al grup de Facebook Ja fins que doesdstraff d'Anders Breivik Behring (Sí a la pena de mort per a Anders Breivik Behring). Desenes de grups d'aquest tipus demanen a la xarxa la pena de mort o la cadena perpètua per a l'autor de la matança.

"Gent així no hauria de tornar a estar mai més amb la gent normal. Si triga 21 anys a sortir, a quina edat sortirà? Als 53 anys! No, ha causat massa destrucció per sortir", reclama Mustafà, un quiosquer noruec d'origen iranià de 31 anys.

Mustafà, com la gran majoria de noruecs, està en contra de la pena de mort, però demana una cadena perpètua real per a Behring Anders Breivik, detingut en plena massacre i que ha reconegut els fets durant el seu interrogatori.

La llei noruega permet les reduccions de pena per bon comportament, en un sistema que prioritza realment l'objectiu rehabilitador de la presó. Tot i així, en alguns casos permet pròrrogues de cinc anys en les condemnes, si els experts consideren que el condemnat no està rehabilitat i que encara és perillós. Tanmateix, el convenciment popular és que aquestes pròrrogues s'utilitzen molt poc.

"Amb quina freqüència passa això?", protesta Daniel Francisco, un cuiner de 25 anys. "Els governs europeus són massa indulgents. Allunyeu-los [els criminals] del món, darrere de les reixes de per vida", diu, enfadat.

Helen Arvesen, una estudiant de 21 anys, calma els ànims. "Quan surti en llibertat s'enfrontarà a un munt de gent enutjada, així que mai estarà tranquil", diu la noia. I la seva mare fa que sí amb el cap, al seu costat.

El sistema penal noruec, on les presons són modernes i confortables, sovint sorprèn països més repressius. Però Noruega té taxes de reincidència i de delinqüència per sota de la mitjana europea. Els atacs de divendres, extraordinàriament anormals, van causar, en un sol dia, el triple de víctimes anuals per assassinat que sol tenir el país.

El primer ministre insisteix en la recepta de "més democràcia"
Tot i no haver-se pronunciat directament sobre la qüestió de les penes, el primer ministre noruec, Jens Stoltenberg, diu des de divendres mateix que la resposta a la matança era "més democràcia, més obertura, més humanitat". Tanmateix, afegeix: "Però no més ingenuïtat", i no concreta més. "Hi haurà una Noruega abans i una Noruega després dels atacs. I la de després continuarà sent una societat oberta i democràtica que deixarà clar que la millor manera de rebutjar la violència és ser democràtic i obert", ha insistit aquest diumenge.

La pena de mort és gairebé impensable per als noruecs, malgrat aquestes reclamacions aïllades que han sorgit aquests dies enmig de la commoció. Va ser abolida per als delictes comuns el 1902, i definitivament el 1979. L'última execució havia estat el 1948, tres anys després que el primer ministre (1942-1945), que va col·laborar amb l'ocupació nazi, Vidkun Quisling, fos executat per alta traïció.

Més continguts de