Publicitat
Publicitat

Islàndia

Islàndia renova de nou el mandat al president que va plantar cara als bancs

Ólafur Ragnar Grimsson, el president que va vetar les ajudes públiques als bancs en fallida, ha estat elegit per cinquena vegada

El veterà polític Ólafur Ragnar Grimsson ha estat elegit per a un cinquè mandat consecutiu com a màxima autoritat d'Islàndia, segons els primers resultats de les eleccions presidencials celebrades aquest dissabte al petit país insular del nord de l'Atlàntic.

Grimson va obtenir 52,5% dels vots, segons dades oficials del recompte oferts per la televisió pública islandesa RUV una hora després del tancament dels col·legis electorals.

President d'Islàndia des de 1996, Grimsson es va imposar a la seva rival més immediata, la popular periodista Thora Arnórsdóttir, que va assolir el 33,2% vots, així com als altres quatre candidats, que junts van sumar una mica més del 10% dels sufragis.

L'actual president va aconseguir al final de la campanya capgirar uns sondejos que li eren desfavorables i que apostaven clarament per la jove mare de sis fills, amb la seva imatge de figura renovadora i la seva estratègia de donar el poder a les dones davant la cultura masculina que alguns associen a la crisi financera.

Encara que es tracta d'una àrea aliena a la responsabilitat del president, Grímsson va aconseguir decantar la campanya electoral a favor en convertir en assumpte principal de la mateixa el debat sobre l'ingrés d'Islàndia a la Unió Europea, un dossier molt sensible en un país tradicionalment " euroescèptic".

En una hàbil maniobra política, es va erigir en defensor dels recursos naturals i la independència d'Islàndia, amenaçats per Brussel·les, desoint les crítiques dels seus rivals que li retreien que centrar les discussions en la UE és interferir en el debat parlamentari i sobrepassar les seves competències de caràcter purament representatiu.

Però el veterà polític, de 69 anys, va al·legar que no pot ignorar un tema tan important, argument semblant al que el va portar a vetar el 2010 i el 2011 dues lleis del Parlament per indemnitzar estalviadors estrangers per la fallida del banc islandès Icesave.

El seu veto va propiciar la convocatòria de dos referèndums que van rebutjar els acords i li van permetre recuperar popularitat a un president que curiosament s'havia significat durant anys com un defensor de l'onada expansiva dels banquers islandesos.

La crisi de l'euro i que Brussel·les augmenti el control econòmic tampoc entusiasmen als islandesos, especialment al conservador Partit de la Independència, al qual els sondejos pronostiquen una victòria aclaparadora en les eleccions legislatives de 2013.

Quan el nou Govern d'esquerra va presentar la sol · licitud d'ingrés a la UE el juliol de 2009, Islàndia es trobava immersa en la major crisi de la seva història recent, després del col.lapse bancari que havia obligat a rebre ajuda de l'FMI a un país que no podia rescatar uns bancs el tamany dels quals era deu vegades el del PIB.

Però Islàndia ha aconseguit revertir la situació poc a poc, tot i les retallades en la despesa pública, ajudada pel seu alt nivell i per una població reduïda de 320.000 habitants.

L'atur es va situar al maig en el 5,6%, l'índex més baix en tres anys, i entre gener i març, el PIB va créixer un 2,4% intertrimestral, un 4,5% més que l'any anterior, el nivell més alt en quatre anys, impulsat per l'augment del consum, les exportacions i el turisme, atret per la devaluada corona islandesa.

Etiquetes

Més continguts de