Publicitat
Publicitat

Bèlgica arriba a un acord que desbloqueja la crisi de govern després d'any i mig

Els partits pacten una divisió del districte de Brussel·les-Halle-Vilvoorde, que divideix flamencs i valons

Els vuit partits polítics belgues que participen en les negociacions han arribat aquesta nit a un acord històric que desbloqueja la crisi i obre la porta a la seva resolució després de gairebé un any i mig.

Els líders dels vuit partits han tancat un pacte sobre un assumpte clau que divideix flamencs i francòfons des de fa dècades: el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde (BHV), una qüestió que ja va causar l'actual crisi l'abril de l'any passat.

L'encarregat de formar govern, el líder socialista francòfon Elio di Rupo, s'ha desplaçat immediatament al palau de Laeken per informar el rei Albert II del pacte.

El resultat d'aquesta nit suposa un gir total a la situació del matí de dimecres, quan les negociacions es van encallar i el primer ministre en funcions (Yves Leterme) va anunciar que deixava la política nacional i el rei tornava d'urgència d'unes vacances davant l'agreujament de la crisi.

Durant el dimecres es va arribar fins i tot a evocar seriosament la possibilitat d'una dimissió de Di Rupo, qui va convocar una reunió "d'última oportunitat" per a la tarda, en què es van aconseguir avenços clau i que va concloure just després de la mitjanit amb l'anunci d'acord.

"Els vuit partits han aconseguit superar conjuntament els obstacles" i aconseguir "un consens" sobre BHV, assenyala un comunicat dels negociadors.

Les negociacions continuaran aquest dijous. Un cop solucionat l'obstacle més complicat, s'espera que els partits se centrin en la llei de finançament de les regions i en la transferència de més competències de l'Estat federal a les autoritats regionals.

El districte BHV està enclavat en la meitat nord (flamenca) del país, i engloba els 19 municipis de Brussel·les i 35 de la província de Brabant flamenc, sis dels quals –Drogenbos, Linkebeek, Sint Genesius-Rode, Wemmel, Kraainem, Wezembeek-Oppem– ofereixen "facilitats administratives" per als francòfons perquè són una minoria important en aquestes ciutats.

Diverses d'aquestes ciutats fins i tot tenen alcaldes francòfons. L'ús de la seva llengua en actes oficials ha causat conflictes amb les autoritats regionals de Flandes, que oficialment parla flamenc.

Es calcula que en aquest districte hi viuen al voltant d'uns 150.000 francòfons, que des de fa dècades poden votar per llistes francòfones de Brussel·les i gaudir de la justícia en la seva llengua.

Segons han avançat els mitjans locals, l'acord s'ha construït sobre la base de nombrosos tecnicismes adreçats a acontentar les dues grans comunitats del país.

Així, els electors dels municipis d'aquest districte podran triar entre votar a llistes locals o de Brussel·les. A més, BHV no s'escindeix per les complicades eleccions al Senat, que també serà reformat.

A més, els francòfons dels municipis flamencs de la perifèria de Brussel·les seguiran tenint accés a la justícia en la seva llengua.

L'existència d'aquest districte suposava una anomalia en un país dividit entre flamencs i francòfons, i una sentència del Tribunal Constitucional va ordenar la seva dissolució fa anys, però les dues comunitats no es posaven d'acord sobre com fer-ho.

Les renovades peticions flamenques per escindir el districte no van aconseguir el ressò suficient en els partits francòfons (que demanaven compensacions a canvi), la qual cosa va generar una crisi que va posar fi a la coalició governant l'abril de l'any passat.

Les noves eleccions de juny de 2010 no van aconseguir superar les diferències (sobretot per BHV i el lliurament de més competències a les regions), de manera que Bèlgica s'ha convertit en el país del món que més temps tarda a aconseguir un acord de govern després d'uns comicis.

Més continguts de