Publicitat
Publicitat

MASSACRE A NORUEGA

La policia noruega admet que encara hi ha 6 desapareguts dels atemptats per localitzar

Els investigadors intenten aclarir els fets interrogant el detingut però la comunicació és "complicada", tot i que Anders B. Breivik va admetre haver utilitzat una arma en el moment de ser detingut

La policia noruega ha reconegut aquest dissabte que encara hi ha cadàvers als edificis governamentals d'Oslo on hi va haver un atemptat amb bomba aquest divendres amb un cotxe bomba, i n'hi hauria més a l'illa d'Utoya, on dues hores després es va produir un tiroteig pel qual ha estat detingut el jove de 32 anys Anders B. Breivik, un ultradretà que odia l'islam, segons les dades que se n'han filtrat.

Segons les últimes dades, hi hauria 4 cadàvers per localitzar a Utoya i almenys 2 als edificis governamentals, on els investigadors temen que hi hagi "més explosius encara sense detonar". "La xifra final de morts pot incrementar-se", ha admès un portaveu policial.

Per ara, les morts confirmades i els cossos recuperats són 92: 85 a l'illa d'Utoya, arran del tiroteig, i 7 a Oslo, per l'explosió. A més, hi ha diversos ferits greus hospitalitzats.

Mentrestant, la policia interroga Breivik, que en el moment de ser arrestat duia una arma de foc i hauria admès que l'havia utilitzat en el tiroteig. Tot i que en principi la policia relaciona el tiroteig i l'explosió, encara es busca almenys un còmplice del detingut i els forenses analitzen les ferides per establir quantes armes es van emprar al tiroteig.

"No estem segurs que es tracti només d'una persona. Segons el testimonis d'alguns testimonis, pensem que podria haver-hi més d'un tirador", ha afegit el portaveu policial. Segons els investigadors, és "difícil" saber amb seguretat si el sospitós va actuar pel seu compte "o si formava part d'una xarxa més gran". Segons les primeres indagacions policials, el sospitós podria haver preparat els atacs durant mesos.

Pel que fa als interrogatoris, la policia qualifica de "complicada" la comunicació "amb el sospitós.

L'arrestat, lligat a moviments "fonamentalistes cristians" i grups d'ultradreta i "islamòfobs", va pertànyer entre 1999 i 2003 al Partit del Progrés (FRP) noruec, segons ha confirmat al rotatiu local "VG" aquesta formació política.

Més continguts de