El funeral de Shimon Peres o del somni de la pau

JerusalemDes de l’altra banda de l’oceà i des de més enllà de la Línia Verda, desenes de dirigents mundials van arribar ahir al santuari de la muntanya Herzl de Jerusalem per acomiadar Shimon Peres, l’home que lliga la seva biografia a la història del país, en un funeral que molts han volgut veure com la “fi de l’era dels gegants”. Per això, la pregunta que flotava en l’ambient de la cerimònia oficial era si era un funeral per a un home o per al seu somni. Han passat 23 anys des que Peres va ajudar a negociar els Acords d’Oslo, que anunciaven la pau entre israelians i palestins. Delegacions de tot el món no hi van voler faltar per retre un homenatge a la tenaç recerca de la reconciliació dels dos pobles. Malgrat tot, va quedar prou clar com de difícil serà aconseguir que aquest ideal es converteixi en realitat.

El funeral va deixar la imatge de l’encaixada de mans del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas. Peres aconseguia un cop mort una fita que no va aconseguir en vida, com tampoc no havia sigut capaç d’aconseguir cap mediador o interlocutor durant els últims sis anys. Davant les càmeres, tots dos van deixar de banda les seves diferències, es van donar la mà i van intercanviar un breu comentari. El gest, però, no sembla que hagi de suposar cap distensió més enllà de la cerimònia per Peres, i senzillament Abbas i Netanyahu van fer una pausa momentània en la seva guerra de paraules.

Delegacions internacionals

Netanyahu va donar la benvinguda a les figures estrangeres que es van desplaçar fins a Jerusalem provinents de 75 països: Barack Obama, Bill Clinton, el rei Felip VI, François Hollande, Enrique Peña Nieto i Justin Trudeau, entre altres. Cap país àrab va enviar representació de primer nivell i només Egipte va confiar en el ministre d’Exteriors. En el seu discurs, l’israelià va obviar el seu veí palestí en aquest parlament però sí que va voler esmentar el president nord-americà, de qui s’ha distanciat els últims anys, afirmant que la seva “presència aquí és un gest i un recordatori de la tasca inconclusa de la pau”.

En la cerimònia va prendre la paraula l’escriptor Amos Oz, amic personal de Peres, que va expressar en veu alta la preocupació generalitzada de quin destí li espera a la pau. “Amb milers d’israelians i palestins compartint un petit tros del món, l’única solució és la creació d’un estat palestí”, una idea compartida amb el difunt dirigent, un dels anomenats pares de l’Estat d’Israel. “En el seu cor de cors, totes les parts saben aquesta simple veritat”, va afirmar davant de Netanyahu i Abbas, que l’escoltaven asseguts. “Però on són els líders amb el coratge per fer un pas endavant i fer que passi? On són els hereus de Shimon Peres?”, es va preguntar l’autor més reconegut de les lletres israelianes, amb aquell punt de melangia i nostàlgia per un temps passat.

En termes similars es va expressar Obama, que ha estat pressionant palestins i israelians per emprendre un procés de pau fallit des de fa anys. “Shimon mai va veure el seu somni de la pau complert”, va lamentar. El president nord-americà va voler aportar un punt d’optimisme, com si no tot estigués perdut. Ara li toca el torn a la “pròxima generació d’Israel, a la pròxima generació d’Israel i els seus amics”, va dir.

Peres, que va morir dimecres als 93 anys, encarna la història de l’Estat d’Israel. En la seva llarga trajectòria va tenir un paper rellevant des de la seva independència l’any 1948, exercint com a primer ministre, titular de Defensa i d’Exteriors i, fins fa dos anys, com a president del país. Com un autèntic falcó, va ajudar a construir militarment la nació i va jugar un paper decisiu en el desenvolupament del seu programa nuclear. Els crítics, especialment els palestins, el recorden per haver promogut la construcció d’assentaments en els territoris ocupats en la guerra àrabo-israeliana del 1967.