Els gestos de Merkel
Angela Merkel ha apostat per la contenció i la racionalitat. L’atac de dilluns al vespre en un dels mercats de Nadal de Berlín, que va fer 12 morts i mig centenar de ferits, deixa la cancellera alemanya sota pressió, ara que aspira a renovar per quarta vegada el mandat. L’atac, reivindicat per l’Estat Islàmic, ha agreujat les esquerdes entre les files conservadores -que parlaven de “guerra” i reclamaven fermesa-, ha engrandit l’extrema dreta -que se sent ratificada en la seva retòrica antiimmigrants- i augmentarà la vulnerabilitat d’una Angela Merkel a qui populistes i socis de partit no van perdonar la seva reacció política més primària, la més sincera, d’obrir la porta d’Alemanya als refugiats l’estiu del 2015.
Si els atacs de París, el novembre de l’any passat, van transformar François Hollande en un president en guerra per lluitar contra el terrorisme, la cancellera Merkel ha insistit, en canvi, a defensar una Alemanya “lliure, unida i oberta”. Per a Alemanya “el terrorisme no és una qüestió militar sinó un desafiament a la seguretat interna que s’ha de combatre amb serveis d’intel·ligència i l’aplicació de la llei”, assegura el politòleg Josef Janning al European Council on Foreign Relations. Però la societat alemanya està cada cop més polaritzada i la naturalesa de l’amenaça terrorista fa créixer la sensació d’inseguretat.
La confiança dels alemanys en Merkel ha anat caient des de l’estiu del 2015. Des d’aleshores, la política de la cancellera ha estat plena de concessions als més crítics. Però la seva estratègia és, una vegada més, oferir estabilitat. Mantenir-se ferma. Cuidar els gestos. En la primera intervenció després de l’atac, la cancellera va voler fer una distinció clara entre terroristes i refugiats. I ahir reiterava el seu “orgull” per la reacció dels alemanys.
Pressió populista
És el cor polític de la Unió Europea el que tremola aquests dies. Tres països fundadors encaren eleccions el 2017 amb l’amenaça del populisme fent-se fort a les urnes: Holanda, França i Alemanya. Just després de l’atemptat a Berlín, quan encara no se’n sabien gaires detalls, dotzenes de comptes de Twitter i pàgines de Facebook extremistes van començar una autèntica campanya d’atacs contra Merkel i els principals mitjans de comunicació alemanys, acusant-los d’amagar informació. L’eslògan “Premsa mentidera” ( Lügenpresse), amb marcades connotacions històriques a Alemanya des del temps del nazisme i del Berlín Est de la Guerra Freda, fa temps que apareix en les manifestacions d’extrema dreta. En converses informals, la classe política alemanya reconeix estar preocupada per possibles interferències -sobretot a través de xarxes socials- en la pròxima campanya a la cancelleria.
Angela Merkel haurà de marcar els límits de la reacció a l’atac de Berlín, de l’enduriment de les polítiques migratòries i de seguretat. La seva resposta transcendirà Alemanya i es llegirà també en la batalla electoral dels seus veïns.
