Els homòfobs russos, contra Madonna
"Vindré a Sant Petersburg a donar el meu suport a la comunitat gai, a encoratjar-la, i a donar forces i inspiració a tots els que se senten oprimits". La proclama de Madonna en anunciar el seu concert del 9 d'agost a l'antiga Leningrad representa tot un desafiament a l'establishment rus. Cada any prohibint el Pride i ara resulta que l'estrella pop occidental més transgressora és capaç de muntar-lo pel seu compte acollint-se als permisos administratius d'un concert. No, això el poder no ho pot consentir, i a hores d'ara ja hi ha en marxa un "comitè de rebuda" amb l'objectiu d'evitar el concert com sigui: o bé prohibint-lo o bé impedint a Madonna l'entrada a Rússia.
I és que els despatxos on ara s'estudia la fórmula per evitar que Sant Petersburg tingui un Pride emparant-se en Madonna són els mateixos que impulsen la llei que penalitza amb multes de fins a 25.000 euros la difusió i l'apologia de l'homosexualitat i de la pedofília. La llei és prou ambigua per posar sota sospita la simple informació sobre un acte cultural gai i respon a l'esquema homòfob -molt interioritzat en la societat russa- que equipara el mite del patriota rus -abans soviètic- i bon cristià amb la figura del mascle. Mascle heterosexual, esclar.
Les organitzacions gais, legalitzades als anys 90 amb Borís Ieltsin, que es mouen a nivell de pura supervivència, veuen com la normativa de Sant Petersburg ha anticipat una llei estatal presentada a finals de març per Rússia Unida, el partit de Putin, i que si la Duma aprova restablirà la penalització de l'homosexualitat a efectes pràctics.
L'Església ortodoxa russa és l'estament que més pressiona perquè gais, lesbianes i transsexuals tornin a baixar a les catacumbes. L'odi utilitzat des dels púlpits convida a delacions i beneeix progroms . La transició russa des del comunisme ha pres la forma de democràcia paralítica poc permeable a valors com el respecte a la diversitat i el dret a la diferència. Darrere de la prohibició del Pride de Moscou dels últims quinze anys s'hi endevina el pes del patriarcat ortodox en el poder municipal. No és gens estrany que en la cimera de ciutats europees del 2007 l'aleshores l'alcalde de Moscou, Iuri Lujkov, proclamés amb desdeny que "l'orgull homosexual és diabòlic". Va ser la resposta als alcaldes de Berlín i de París, Klaus Wowereit i Bertrand Delanoë -tots dos gais-, quan li van plantejar la defensa dels drets dels homosexuals russos.
L'objectiu, procrear
Des del poder, Putin ha abordat la qüestió amb arguments estadístics, com ara que el daltabaix demogràfic de Rússia no permet incentivar relacions que no procreen. Un argument que, en afegir-hi la necessitat de protecció de la família i dels menors -per això la norma relaciona homosexualitat i pedofília-, arrodoneix la missió de "defensa de l'estat" encomanada a la llei.
Des de la societat les respostes -i les dades- no són gaire encoratjadores. Un sondeig de l'Agència d'Informació Sociològica de Sant Petersburg basat en una mostra de mil persones diu que un 78% dels ciutadans estan a favor de les multes contra la "propaganda gai" i només un 6% s'hi oposen. Possiblement molts dels que deuen haver comprat entrades per al concert de Madonna.
