El rei invoca a Westminster el respecte a la sobirania nacional

LondresEl rei Felip VI va recordar ahir, davant el Parlament britànic reunit en sessió conjunta de la cambra dels Lords i dels Comuns, que el Regne Unit i Espanya, “dos dels països més antics del món”, comparteixen el “respecte a la sobirania nacional i a la legalitat que democràticament s’han donat com a pedra angular sobre la qual es basa tot estat de dret que garanteix la convivència pacífica i harmoniosa dels nostres ciutadans”. Unes paraules marcadament polítiques, i amb una possible lectura interna en clau catalana, en un discurs protocol·lari en el marc de la visita d’estat, de tres dies, que fan els monarques espanyols per invitació expressa de la reina Isabel II.

Hi va haver dues referències polítiques més: el Brexit i, és clar, Gibraltar, eterna pedra a la sabata de Madrid, del qual ja va parlar Joan Carles I el 1986, quan també es va adreçar al Parlament de Westminster i va qualificar el penyal de “relíquia colonial”.

Paral·lelismes parcials

També tenen una lectura interna la referència ja esmentada al “respecte a la sobirania nacional” i la frase següent: “El Regne Unit i el Regne d’Espanya podem tenir diferents formes de governar-nos; els nostres ordenaments jurídics poden tenir diferents orígens i funcionaments diversos; les nostres constitucions poden estar o no escrites en un text únic”.

Perquè pot ser un apunt implícit al conflicte entre l’Estat i la Generalitat i al fet que, en plantejar-se una reivindicació independentista semblant des d’Escòcia, el Parlament d’Edimburg, i l’aleshores govern encapçalat per Alex Salmond, van seguir el vincle constitucional britànic. Cap esment del rei Felip, però, a la reacció de l’executiu de David Cameron d’acordar un referèndum legal i vinculant. Perquè amb les seves paraules el rei va voler expressar la idea que, tot i les diferències d’ordenament jurídic, tan democràtic és un país que permet un plebiscit sobre la seva integritat territorial com un altre que, ara per ara, no ho permet.

En tot cas, els discursos diplomàtics acostumen a insinuar-ho tot sense dir res. O res que pugui ser susceptible d’una interpretació única i inequívoca. El del rei va seguir aquesta pauta. També a l’hora d’abordar els altres dos temes polítics ja apuntats: Gibraltar i el Brexit.

El Penyal havia tornat a ser present als titulars, en forma d’estirabot, quan a primers d’abril l’excap del Partit Conservador, Michael Howard, va fer una referència a la guerra de les Malvines i a la manera com Margaret Thatcher en va defensar militarment la sobirania britànica el 1982, després de la invasió de l’arxipèlag austral per part de l’Argentina de la Junta Militar de Leopoldo Galtieri. Howard va reaccionar així al vet que tindrà Madrid sobre l’estatus futur de la Roca en l’acord de divorci que segellin Londres i Brussel·les.

Gran ambigüitat

Tot i passar-hi molt de puntetes, Felip VI va abordar la qüestió afirmant: “Confio plenament que el diàleg necessari i l’esforç dels nostres governs aconseguiran avançar en la cerca de fórmules satisfactòries per a tots”. Gran ambigüitat i tots contents: la premsa espanyola perquè podrà esbombar que en va parlar, i els diputats conservadors britànics -alguns dels quals havien amenaçat amb abandonar la Royal Court de Westminister si Gibraltar hi apareixia- per no haver de caure en cap descortesia.

El rei també va assenyalar un altre dels temes més cantelluts del divorci amb la Unió Europea, i que Brussel·les ha destacat com a prioritari en les negociacions: “Hem de pensar especialment en els centenars de milers de britànics i espanyols residents als nostres respectius països. Per això animo els nostres dos governs a continuar treballant perquè l’acord de sortida del Regne Unit de la UE els doni la necessària confiança i certesa”.

Un tema que amb tota seguretat també sortirà avui en la visita que el rei espanyol farà a Downing Street per entrevistar-se amb Theresa May.