El rebuig al pacte per l'austeritat Catapulta el Sinn Féin a Irlanda
El referèndum pel Tractat Europeu per l'austeritat a Irlanda s'ha convertit en un baròmetre sobre el rescat. Els nacionalistes del Sinn Féin han aconseguit molts suports amb un dura campanya pel no.
BARCELONA.Fins ara sempre han dit no a qualsevol tractat europeu a la primera, però si les enquestes no s'equivoquen, tot indica que els irlandesos sucumbiran aquest cop als seus temors i donaran suport al pacte per l'austeritat impulsat per la cancellera Angela Merkel a finals del 2011. L'amenaça de quedar-se sense finançament europeu si fos necessari un altre rescat a finals del 2013, quan venç l'actual, va portar ahir els irlandesos a les urnes. La participació, però, va ser baixa -un 38%-, en un referèndum que s'ha convertit en un baròmetre sobre l'austeritat. Els resultats es donaran a conèixer aquest vespre, ja que Irlanda fa sempre el recompte l'endemà de tancar urnes.
La campanya per a aquesta cita ha derivat en un mostra de rebuig a les retallades de l'actual coalició governant del Fine Gael -centredreta- i els laboristes. L'abanderat d'aquest malestar ha estat el Sinn Féin, que en un any ha escalat de la cinquena a la segona posició en les enquestes i ha doblat els laboristes. El partit nacionalista ha estat l'única força parlamentària -sense comptar els partits més minoritaris- que ha fet campanya pel no.
Els blocs electorals, que a Irlanda estableixen que en un referèndum s'ha de fer la mateixa difusió de les dues opcions, s'han convertit en els principals aliats del Sinn Féin. "De cop s'han trobat amb un gran altaveu, una cobertura artificial i una publicitat que fins ara no tenien, i això s'ha vist reflectit en les enquestes", deia ahir per telèfon David Farrell, director de l'Escola de Política i Relacions Internacionals de l'University College Dublin.
Crítiques per falta d'un model
L'alternativa a l'austeritat del Sinn Féin, però, no està gaire definida. Defensen la premissa que ni Europa ni els mercats internacionals permetran que caigui Irlanda, per l'efecte contagi que podria generar. Les crítiques a aquest posicionament no li han plogut només des de la coalició de govern i del Fianna Fáil, el partit que va conduir Irlanda al rescat el 2010 i que es va desplomar en les eleccions del febrer del 2011. Tant analistes econòmics com acadèmics i fins i tot la premsa de més difusió han criticat durament la decisió del Sinn Féin.
El conservador Irish Times qualificava aquest mes el partit de "cínic" en un editorial, per aplicar retallades a Irlanda del Nord, on forma part de la coalició, i denunciar-les a Dublín. L' Irish Independent , al seu torn, el titllava d'"hipòcrita". Malgrat les crítiques, el Sinn Féin ha trobat el seu nínxol, com a partit allunyat del vell ordre polític i integrat per una nova generació formada a les universitats desvinculada de la via armada. "El febrer del 2011 vam veure la primera onada de canvis. Les següents seran més radicals -argumenta el professor Farrell-. No es pot descartar un govern del Sinn Féin la pròxima dècada".
