Publicitat
Publicitat

ROMANIA

El ‘canvi’ de l’esquerra romanesa

Amb la desfeta electoral socialdemòcrata, els moviments socials guanyen pes

“Aquí vivim en una crisi permanent. Els canvis són una cosa habitual. El 1989 va ser només l’inici de la transició. Van seguir les privatitzacions i la crisi dels 90, i les protestes contra les noves privatitzacions del sistema sanitari, a partir del 2012. La transició no ha arribat enlloc”, diu una treballadora de la Casa del Poble, l’enorme Palau del Parlament erigit durant l’època de Ceausescu al centre de Bucarest. Darrere de l’edifici s’entreveuen noves ambicions: els fonaments del que serà una catedral ortodoxa, ja que en els últims cinc anys l’Església ha guanyat posicions en la vida política, com va quedar palès en l’última campanya electoral del 2014 del Partit Socialdemòcrata romanès.

De la Revolució del 1989 només en queda la commemoració. Prop de l’Hotel Intercontinental, escenari d’enfrontaments aquell mes de desembre, hi ha l’Associació dels Revolucionaris del 1989, però dins ja no hi ha gaire moviment. Al costat, les parets dels edificis centrals ho aguanten tot, fins i tot uns enormes panells publicitaris que tapen els forats de bala disparats llavors.

Canviar ha sigut la paraula d’or en els últims 25 anys. Fins i tot en les eleccions del mes de novembre, la victòria del candidat del Partit Nacional Liberal, Klaus Iohannis, ha sigut gràcies a la seva aposta pel canvi. L’antic alcalde de Sibiu, sense cap passat polític a nivell nacional, s’ha convertit en el “president de les xarxes socials” -més d’1,3 milions de seguidors a Facebook- apostant per la Romania de les “coses ben fetes”, lema de la seva campanya. La seva aposta segueix el missatge de la transició romanesa: un país com els de “fora”.

Debat obert

L’enfonsament del Partit Socialdemòcrata, després de tres comicis sense arribar a la presidència, ha obert un debat a Romania: ¿què passa amb l’esquerra?

El fracàs del PSD romanès ha encès els seus mateixos membres i els moviments socials situats a la seva esquerra, que acusen el partit de practicar discursos i polítiques de dreta: “S’ha demostrat que el PSD no pot guanyar les eleccions amb el seu programa actual, que ha defensat les mesures neoliberals a nivell local. Tot el discurs i el programa del PSD es dirigia a la classe mitjana. I això, d’alguna manera, els va passar factura”, opina l’escriptor Vasile Ernu, coordinador dels moviments que aglutinen els intel·lectuals d’esquerres del país.

Chevron, l’explotació minera de Rosia Montana i la privatització de la sanitat pública han protagonitzat les protestes dels últims anys. Però cap partit ha sabut traduir aquestes reivindicacions ciutadanes en vots. Les eleccions d’aquest any han marcat la fi d’una dècada en què el PSD tenia la representació exclusiva de l’esquerra i han apuntat el sorgiment de diferents moviments socials que demanen pas en l’escena política. “Els grups d’esquerra fa anys que diuen que el PSD no és un partit d’esquerres. Els socialistes han dut a terme les grans privatitzacions des dels 90, i no cal oblidar que l’FMI i el Banc Mundial van arribar al país de la mà del PSD”, explica Ernu.

Una de les primeres tasques que han d’afrontar els nous grups de l’esquerra és capgirar el missatge de la transició romanesa, basat en la idea que Romania ha d’esdevenir un país competitiu al mercat. “S’ha valorat de manera excessiva la idea de competitivitat. La solidaritat no ha tingut el mateix valor que la competitivitat. Fins i tot la gent amb menys ingressos creu que és important que siguis competitiu. Una jerarquia de valors que va de bracet de l’actual discurs europeu. Hem de qüestionar qui s’ha posat al servei de la competitivitat”, explica Petre Florin Manole, de la lliga de les minories del PSD. S’ha invocat a la competitivitat per mantenir la pressió a la baixa sobre els sous, per atraure inversors i per aprovar les retallades en sanitat i educació.

L’exeurodiputada Gabriela Cretu considera que el país hauria de recuperar l’autonomia per negociar les seves polítiques internes. “En molts aspectes funcionem com una colònia de les organitzacions internacionals. A Romania, el 90% del capital bancari és estranger. Tenim un Banc Nacional, però no hi ha res al banc”. La precarietat actual fa que la gent recordi la seguretat d’abans. “Hi ha una nostàlgia per un tipus de seguretat a la vida que s’associa amb aquell sistema: habitatge, feina, mobilitat social real. L’ascensor social ara només puja de forma fulgurant per als oligarques. Per descomptat que es condemna l’autarquia, el sistema dirigent únic d’abans”, aclareix Florin Manole.

Aquest desembre de commemoracions, després de 25 anys de reformes i desigualtat, molts romanesos es pregunten: qui té por a una nova esquerra a Romania?

La desigualtat social ha augmentat en els últims anys de creixement

En els últims anys el creixement del PIB a Romania no s’ha traduït en més repartiment de la riquesa. Al contrari, la desigualtat ha crescut cinc punts entre el 1995 i el 2007. Avui en dia, un de cada cinc treballadors romanesos no pot arribar a final de mes i un 19% viu en risc de pobresa tot i treballar a jornada completa. La unió sindical Alfa reclama modificacions legislatives per solucionar la situació. El sou mínim no arriba als 200 euros i el sou mitjà és d’uns 400 euros, tot i que els preus estan a nivell europeu. És per això que els romanesos són ja el grup més gran de treballadors emigrants de la UE.

Més continguts de