"La lluita contra el canvi climàtic és irreversible"
Els 195 països firmants de l'Acord de París revaliden el pacte i alerten Trump que no hi ha marxa enrere
BarcelonaAl mes de maig, quan ja havia guanyat les primàries republicanes per ser candidat a la presidència, Donald Trump va anunciar en un míting a Dakota del Nord les línies mestres del seu programa energètic: desregular el sector per explotar al màxim els recursos fòssils del país, negant l’existència del canvi climàtic. “Anul·laré l’Acord de París sobre el clima”, va prometre aquell dia, referint-se a l’entesa que van signar 195 països l’any passat en què es comprometien a reduir les emissions per mantenir l’escalfament del planeta per sota dels 2 graus. “Aquest acord dóna a buròcrates estrangers el control sobre la forma i la quantitat d’energia que podem consumir dins el nostre país”, va dir, a més d’assegurar que retallaria totes les partides de finançament destinades a programes per lluitar contra l’escalfament global.
La proclamació de Marràqueix
No eren les primeres declaracions que feia burlant-se del canvi climàtic però expliquen per què l’inesperat resultat de les eleccions nord-americanes ha trasbalsat l’agenda internacional en aquesta matèria.
Fa onze dies, quan Trump va ser escollit president, l’ONU acabava d’inaugurar la 22a conferència sobre el canvi climàtic (COP22) a Marràqueix, que va finalitzar ahir i anava dirigida, precisament, a definir les pautes d’implementació de l’Acord de París. La victòria del novaiorquès va caure com una galleda d’aigua freda sobre els assistents i ha deixat empremta en les negociacions. Una empremta que s’endevina en la proclamació de Marràqueix, signada pels 195 països de París i que consisteix en una declaració no vinculant en què es reafirmen els compromisos adquirits fins ara -que són “irreversibles”.
El text prova d’allunyar qualsevol sospita de paralització per culpa de Donald Trump i celebra la rapidesa amb què l’acord ha entrat en vigor -ho va fer el 4 de novembre, quatre anys abans del previst-. També revalida l’objectiu de mobilitzar 100.000 milions de dòlars per ajudar els països en vies de desenvolupament a combatre els efectes de l’escalfament global, tot i que el cert és que de moment només s’ha recaptat un 1% d’aquests diners.
El segon país més contaminant
La por de la comunitat internacional a la futura gestió climàtica de Trump s’entén millor si tenim en compte que els compromisos i el lideratge assumits per Obama fins ara han sigut el motor que ha accelerat les negociacions globals. La Xina i els Estats Units són els dos països més contaminants del món -entre tots dos emeten el 40% dels gasos d’efecte hivernacle- però van ser dels primers que van ratificar l’acord perquè pogués entrar en vigor. Ara la participació dels EUA en la lluita contra el canvi climàtic penja d’un fil.
Segons Estefania Torres, eurodiputada de Podem que ha participat en la delegació que el Parlament Europeu va enviar a Marràqueix, “el compromís dels Estats Units és clau”. “No crec que es desvinculin de l’acord, o no ho vull creure, però el que passi dependrà de la correlació de forces dins el país: l’establishment és partidari de la permanència però Donald Trump té una posició molt proteccionista i ha fet una promesa als lobis energètics”, explica.
Torres creu que el problema no existiria si l’Acord de París “fos vinculant” però confia que el futur president nord-americà rebaixi el to adoptat en campanya i s’aferra al discurs que va oferir dimecres el secretari d’Estat d’Obama, John Kerry, al COP22, on va dir que els compromisos climàtics assumits pels EUA “ni poden ni seran revocats” i que les “coses es veuen molt diferents quan ets al capdavant del govern”.
Aquesta esperança contrasta amb les primeres decisions que ha pres el president electe en qüestions energètiques. De moment, Trump ha posat al capdavant de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA, en les sigles en anglès) Myron Ebell, un dels negacionistes climàtics més visibles dels EUA. Ebell serà l’encarregat d’assessorar Trump en qüestions climàtiques i l’ajudarà a triar el director de l’agència a partir del 20 de gener del 2017. De moment, els noms que sonen no tenen un perfil gaire diferent del seu: dos lobistes de la indústria energètica que van exercir papers importants sota el mandat de George W. Bush. Durant la presidència de Bush, l’EPA va retallar els fons destinats al monitoratge de la contaminació i va debilitar les regulacions a favor de la indústria. Tot apunta que el futur president vol seguir aquesta mateixa línia.
El full de ruta de Trump
L’aplicació del programa energètic de Donald Trump passa per acabar amb el pla d’energia neta impulsat per Obama que promocionava l’ús de renovables i que tenia com a objectiu reduir les emissions de diòxid de carboni fins un 32% abans del 2030. En lloc d’això, el magnat proposa un model basat en l’explotació del petroli, del gas i del carbó.
“Si no desenvolupem el fracking seguirem depenent del Pròxim Orient en matèria energètica”, va dir en campanya. També ha promès que alleugerirà la regulació del sector perquè les empreses de perforació i mineres puguin ser més competitives. Són mesures que contradiuen completament l’ànima de l’Acord de París, i empenyen el líder nord-americà a enfrontar-se amb la comunitat internacional.
El temps dirà si finalment compleix amb el que va dir que faria o si, per contra, i tal com ja ha fet amb les deportacions d’immigrants -va dir que expulsaria 11 milions de persones i ara ja diu que només farà fora els delinqüents-, adopta una posició menys bel·ligerant que li permeti acostar posicions.
